La 'Capella Gitana' marcarà un abans i un després en la recuperació de la memòria històrica?

A l'interior d'una cel·la de l'antiga presó Model de Barcelona, una obra oblidada durant dècades comença a recuperar la seva llum. La coneguda Capella Gitana, decorada als anys 50 per l’artista i activista Helios Gómez, està sent restaurada amb meticulosa cura. La intervenció, impulsada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), s’emmarca en un procés més ampli de resignificació del centre penitenciari com a espai de memòria democràtica. S’espera que es pugui obrir al públic entre finals de 2026 i principis de 2027.

Un procés institucional i col·lectiu

La restauració va ser presentada aquest dijous per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, durant una visita institucional en el marc del Dia de Lluita contra l’Antigitanisme, en memòria de la Gran Batuda de 1749. Acompanyats per les conselleres Mònica Martínez Bravo (Drets Socials i Inclusió) i Eva Menor (Igualtat i Feminismes), van coincidir a assenyalar la importància patrimonial, artística i social del projecte.

Per a Collboni, el mural és “un tresor patrimonial que havia quedat ocult durant massa temps” i la seva recuperació suposa “descobrir, visibilitzar i reparar”. També va reivindicar la figura de l’autor: “Helios Gómez va ser un dels grans artistes dels anys 30, un creador que va combinar el compromís social amb la innovació estètica”. Al seu parer, el mural també és un homenatge “a totes les persones que van patir repressió i van lluitar per una societat democràtica”.

Restaurar l’art, recuperar la veu

La consellera Hernández va subratllar que aquest procés de restauració “és la resposta a una reivindicació històrica de la comunitat gitana, la comunitat científica, els historiadors i els veïns”. Va destacar que el projecte s’està executant de manera modèlica des del desembre i que les pintures, “que representen els qui van patir injustícies i repressió”, adquireixen avui una rellevància renovada. Va afegir que, un cop finalitzada la intervenció, la Conselleria treballarà per declarar la Capella Gitana com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), dotant-la així del màxim nivell de protecció patrimonial.

Tècnica, simbolisme i resistència

El mural, ocult des de 1998 rere dotze capes de pintura plàstica, mostra una escena poderosa: la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos, envoltada per figures empresonades als seus peus i àngels músics representats com a gitanos. Una singularitat destacada pel restaurador Pere Rovira és que els estels del sostre van ser realitzats per l’artista amb paper d’alumini reutilitzat d’embolcalls de xocolatines, recollits durant les visites familiars als interns.

El procés de retirada de capes i recuperació cromàtica ha estat altament tècnic, combinant anàlisis fisicoquímics i una feina artesanal minuciosa per preservar els traços originals de Gómez, que va plasmar la seva visió artística des de la mateixa experiència del tancament.

Un homenatge que transcendeix l’àmbit familiar

Gabriel Gómez, fill del pintor, va celebrar l’avanç del projecte com un deute saldat: “Era una reivindicació llargament demanada”. Va recordar que el seu pare va convertir la capella en “un missatge d’homenatge a la seva ètnia”, posant en valor la identitat i la dignitat del poble gitano en un moment de repressió política i social.