Josep Costa llança una ofensiva legal per a frenar el trasllat de les pintures de Sixena

Josep Costa ha formalitzat davant la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts una sol·licitud que pretén frenar el trasllat de les pintures murals del Monestir de Sixena des de la seva actual ubicació al Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’objectiu de la iniciativa és que el Ministeri de Cultura declari que aquesta operació representa un cas d’expoli, fet que implicaria la seva paralització immediata mentre no es garanteixi, amb proves tècniques independents, que la conservació de les obres no correrà perill.

Risc de dany irreversible: l’eix de la denúncia

La petició registrada es fonamenta en l’article 4 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, que defineix l’expoli com qualsevol acte que pugui ocasionar un dany o deteriorament greu a béns culturals. Costa adverteix que el trasllat implicaria un perill real, objectiu, imminent i verificable per a la integritat de les pintures, i sol·licita que s’apliqui l’article 6 de la mateixa norma, que obliga a suspendre qualsevol intervenció fins que no s’acreditin condicions òptimes i garantides per a la seva preservació.

Per això, l’exvicepresident del Parlament exigeix que els informes que avalin la viabilitat del trasllat siguin elaborats per tècnics independents i avalats per especialistes en la matèria, amb la finalitat d’excloure qualsevol interpretació política o institucional.

Mesures d’urgència i revisió independent

En el seu escrit, Costa demana la suspensió immediata de qualsevol actuació que pugui implicar un risc per a les pintures. Sol·licita a més una revisió tècnica independent de l’estat de conservació actual de les obres al MNAC i reclama que el Ministeri de Cultura assumeixi la seva tutela provisional per garantir la seva estabilitat física i ambiental.

La petició també inclou una demanda concreta dirigida a l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya: l’elaboració urgent d’un informe vinculant que avaluï l’estat actual de les pintures, els riscos reals que suposaria el seu trasllat i la idoneïtat tant de la seva ubicació actual com de la prevista al Monestir de Sixena.

L’argument central és que qualsevol alteració sense garanties tècniques rigoroses suposaria una amenaça greu i irreversible per a aquest conjunt de béns patrimonials.

Un precedent jurídic en joc

Per reforçar la seva argumentació, Costa al·ludeix al cas del barri del Cabanyal, a València, on fa dues dècades una plataforma ciutadana va aconseguir frenar un pla urbanístic que, tot i estar validat pels tribunals locals, va ser finalment paralitzat pel Ministeri de Cultura al ser declarat expoli.

El projecte preveia la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez, fet que implicava la demolició de desenes de vivendes protegides. La pressió social i els arguments jurídics i tècnics aportats pels veïns van acabar forçant la intervenció de l’Estat. Costa considera que aquest precedent és directament aplicable al cas de Sixena, i recorda que va ser la Justícia qui, en última instància, va recolzar la tesi de la plataforma.

Un front legal i polític que pot marcar tendència

L’escrit presentat per Costa afegeix un nou element a la ja complexa disputa sobre el destí de les pintures de Sixena. La decisió que adopti el Ministeri de Cultura podria tenir conseqüències d’abast ampli, no només per a aquesta col·lecció concreta, sinó per a futures controvèrsies al voltant de béns culturals en disputa. Si prospera la tesi de l’exvicepresident, s’obriria un nou precedent legal sobre el paper de l’Estat en la protecció preventiva del patrimoni davant trasllats amb risc de deteriorament.

La pilota és ara a la teulada del Ministeri. La seva resposta determinarà si l’operació segueix endavant o si, en canvi, queda bloquejada a l’espera d’estudis tècnics independents que validin la seva viabilitat sense comprometre el valor històric, material i artístic de les pintures.