Niubó inaugura la Universitat Catalana d’Estiu i alerta sobre els reptes globals

Barcelona ha fet un pas significatiu cap a la creació d’un model urbà inclusiu. El Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG) ha fet públic el document “Compromís Barcelona amigable amb les persones grans”, concebut com un pacte transversal per respondre a les necessitats de l’envelliment poblacional. El projecte no es limita a un llistat d’intencions: pretén convertir-se en una eina de cooperació real entre administracions, entitats socials i institucions, amb la finalitat de construir allò que el mateix consistori denomina “una ciutat per a totes les edats”.

El desafiament demogràfic que l’impulsa

Les dades demogràfiques ofereixen un horitzó inequívoc. En pocs anys, una de cada tres persones a Barcelona haurà superat els seixanta anys. Aquesta transformació no és un fet marginal, sinó un canvi estructural que obligarà a revisar la manera com la ciutat concep els seus espais, la seva mobilitat i els serveis públics. L’Ajuntament ho reconeix en el comunicat de presentació del pla: “Cal actuar per modificar els entorns físics i adaptar-los a la població”.

El compromís parteix de la constatació que no n’hi ha prou amb gestionar l’envelliment com un repte assistencial, sinó que cal abordar-lo com un canvi profund en la vida urbana, que afectarà tant l’organització dels barris com l’oferta cultural, sanitària i social. 

Els eixos estratègics del pla

El document no neix en el buit, sinó que s’inspira en la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans, promoguda per l’Organització Mundial de la Salut, de la qual Barcelona forma part des del 2011. A partir d’aquest marc, s’han establert línies d’acció que abasten els drets i la lluita contra l’edatisme, el transport i la mobilitat, la configuració dels espais públics, la vida cultural i la formació contínua, la salut i les cures, així com l’habitatge i les condicions de vida.

L’objectiu és garantir que totes aquestes dimensions estiguin interconnectades, perquè només així es podrà assegurar que les persones grans mantinguin la seva autonomia i se sentin part activa de la vida col·lectiva. El text insisteix que la participació directa d’aquest col·lectiu serà essencial per dissenyar les polítiques, de manera que no se’n parli sense comptar amb ells.

Mesures per a un canvi tangible

El Consell Assessor de la Gent Gran planteja propostes que busquen transformar de manera concreta l’experiència de qui viu a la ciutat. Entre elles, s’inclou la creació d’una xarxa de transport públic totalment accessible, la garantia d’espais i equipaments amb diversitat d’usos, l’atenció a la salut amb perspectiva d’equitat i la millora de les condicions de vida en els habitatges. També subratlla la necessitat de contenir els efectes de la “turistificació” als barris, fenomen que amenaça d’expulsar els residents dels seus entorns quotidians.

No es tracta, per tant, d’una declaració de principis, sinó d’un compromís operatiu que exigirà recursos i coordinació interinstitucional.

Una ciutat que mira cap al futur

La publicació d’aquest document marca un punt d’inflexió en la política municipal. L’Ajuntament pretén que la iniciativa no quedi reduïda a un exercici de planificació, sinó que es converteixi en un marc de referència estable per als pròxims anys. En paraules dels impulsors, el repte és aconseguir que Barcelona sigui reconeguda com un entorn on envellir no sigui sinònim d’aïllament o limitacions, sinó de participació plena.

L’ambició del projecte és clara: convertir la capital catalana en un referent internacional en la manera d’integrar l’envelliment en la vida urbana. La reapropiació de l’espai públic, la mobilitat inclusiva i el dret a un habitatge digne es configuren així com peces essencials d’una ciutat que assumeix, amb determinació, que el seu futur passa inevitablement per ser amigable amb totes les edats.