L'IEC llança un missatge contundent: “el català ha de ser llengua vehicular per a garantir la cohesió social”

El claustre del Institut d’Estudis Catalans (IEC), en el cor de Barcelona, es transforma aquest dijous en un fòrum de reivindicació lingüística i cultural. No és un lloc triat a l'atzar: la seva seu històrica representa el vincle entre la tradició intel·lectual catalana i la construcció d'un futur on la llengua continua sent un eix de cohesió. L'elecció de l'espai afegeix solemnitat a un acte que busca transcendir la commemoració de la Diada per a erigir en declaració política i social.

Una àmplia representació institucional

La cita congrega a rostres de la política i de l'acadèmia. Entre els assistents destaquen Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística; Sònia Hernández, consellera de Cultura; i Albert Batlle, tercer tinent d'alcaldia de Barcelona. La presència universitària és també central: Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona; Javier Lafuente, rector de la UAB; i Laia de Nadal, rectora de la UPF, se sumen a la trobada. La diversitat de perfils dóna una dimensió coral a l'esdeveniment, amb la llengua catalana com a punt d'unió.

Teresa Cabré: un discurs sense concessions

La presidenta del IEC, Teresa Cabré, obre l'acte amb paraules que marquen el to de la jornada. El seu missatge, directe, interpel·la a la societat i a les institucions: “És lamentable que hi hagi sentències que atempten contra el tret més explícit de la nostra identitat: la llengua”.

Cabré centra les seves crítiques en la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'anul·lar diversos articles del decret de règim lingüístic en l'ensenyament, una resolució que, adverteix, erosiona la convivència i posa en risc el model escolar català. “El català ha de ser llengua vehicular a les escoles perquè, a la llarga, garanteix la cohesió social; és necessari conèixer la llengua per a integrar plenament en una comunitat”, afegeix.

El seu discurs combina defensa cultural i advertiment polític: mantenir el català com a idioma central en l'educació no és, segons ella, un privilegi, sinó una necessitat de cohesió democràtica.

El Govern es reafirma en la seva estratègia

Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística, aprofita l'ocasió per a confirmar el full de ruta del Govern: “El reforç i el desplegament progressiu de les iniciatives del Pacte Nacional per la Llengua”. Vila subratlla que aquest pacte no pot quedar en paper mullat i reclama determinació per a fer front a “aquells sectors contraris a la normalització del català i que tracten d'esquarterar l'idioma”.

Les seves paraules busquen traslladar tranquil·litat al món acadèmic i cultural: hi haurà continuïtat i reforç de les polítiques lingüístiques malgrat els revessos judicials.

Una conferència que mira al passat per a projectar futur

El lingüista Jordi Mir, membre de la Secció Filològica del IEC, aporta a l'acte una dimensió intel·lectual amb la seva ponència “La pàtria: concepció i sentiment”. En ella, reflexiona sobre com la noció de pàtria ha evolucionat des de l'Edat mitjana fins a l'actualitat. La seva conclusió és clara i mobilitzadora: “Si volem fer prevaler i assegurar per al futur els nostres drets com a poble-nació-pàtria, hem d'estar tots”.

Amb aquest missatge, Mir situa el compromís col·lectiu com l'eina essencial perquè el català i la identitat catalana tinguin continuïtat històrica.

Un acte que transcendeix la commemoració

La trobada del IEC no es limita a ser una cerimònia institucional més. En un moment en què els debats sobre el model educatiu i les polítiques lingüístiques ocupen titulars i generen tensió política, l'entitat converteix la seva celebració en un gest carregat de simbolisme. El català es reivindica com a element transversal, no sols cultural, sinó també polític i social.

La presència de responsables acadèmics al costat de representants del Govern reforça la idea que la defensa de la llengua no és un assumpte partidista, sinó una causa compartida per diferents àmbits de la societat catalana.

Cohesió, cultura i compromís

L'acte del IEC conclou amb un missatge que travessa tota la trobada: la llengua catalana no sols pertany als qui la parlen, sinó que constitueix un patrimoni col·lectiu que assegura la cohesió de la comunitat. Cabré ho resumeix amb contundència, Vila ho converteix en promesa política i Mir ho eleva a reflexió històrica.

El claustre del IEC, en aquesta jornada, es converteix així en metàfora: un espai amb segles d'història que es projecta cap al futur, defensant la pluralitat i la convivència a través d'un idioma que reclama centralitat.