- Vídeo: L'actor Eduard Fernández aprofita el Premi Nacional per a denunciar la violència a Gaza

El lliurament del guardó es converteix en un moment de reflexió i denúncia social, on la cultura i la responsabilitat ciutadana s'entrellacen. Fernández utilitza el seu reconeixement com a plataforma per a abordar conflictes que transcendeixen la pantalla i afecten milions de persones.

Un gest carregat de significat

Aquest dissabte, durant la cerimònia de lliurament del Premi Nacional de Cinematografia 2025, l'actor català Eduard Fernández va decidir col·locar un mocador palestí mentre rebia el guardó de mans del ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Amb aquest gest, va voler mostrar el seu suport a Gaza i visibilitzar la crisi humanitària que afecta la població civil en la Franja.

“Vull reivindicar una barbaritat que està ocorrent en aquests moments i és el genocidi de Gaza. Els vol matar a tots de la manera més cruel i més bèstia. Costa trobar paraules, però Gaza és un mirall on sortim tots, el vulguem o no”, va afirmar Fernández davant l'auditori.

L'actor va llegir noms de menors que han perdut la vida en l'ofensiva israeliana, recordant la necessitat de mantenir viva la consciència sobre el que ocorre a Gaza. “Ells no es cansaran de matar sistemàticament. Alguns diran ‘que pesats són amb el tema’, però no podem deixar de dir-ho per a veure si podem conservar la nostra dignitat com a persones”, va afegir.

La cultura com a mirall de la societat

Fernández va subratllar la funció social de l'art i dels professionals de la cultura, considerant que representen un reflex dels valors i conflictes del nostre temps. “La gent de la cultura som un reflex del nostre segle. I en aquest moment que vivim és inevitable no parlar de la salvatjada que s'està cometent a Gaza. És igual la paraula que li posin”, va assenyalar, deixant clar que la seva intervenció no és política, sinó ètica i humanitària.

L'actor va insistir que els espais culturals no sols serveixen per a entretenir, sinó també per a qüestionar, denunciar i generar consciència sobre injustícies que sovint queden invisibles.

Un relat personal que inspira

Durant el seu discurs, Fernández va compartir aspectes íntims de la seva infància, revelant com la seva cerca d'identitat li va portar al món del teatre i del cinema. “Aquest xaval buscava un lloc en el món, un refugi, un lloc on complementar aquesta falta que sentia, i he trobat aquest refugi en un escenari, el lloc més exposat, per això em sembla el lloc més sagrat”, va confessar.

La seva experiència personal va connectar amb el seu missatge social: la necessitat de protegir als vulnerables, visibilitzar la injustícia i usar la mateixa plataforma com a altaveu per als qui no poden parlar.

Repercussions i debats

El gest i les paraules de Fernández han generat un ampli debat en xarxes i mitjans, destacant com la cultura pot ser un instrument de denúncia enfront de crisis humanitàries. Experts en drets humans han celebrat la seva valentia en posar en relleu la situació dels civils a Gaza en un esdeveniment de màxima rellevància mediàtica a Espanya.

El Premi Nacional de Cinematografia, que tradicionalment reconeix la trajectòria artística i l'excel·lència en el sector audiovisual, s'ha convertit així en un escenari on la consciència social i la cultura es troben de manera contundent.