Paul Urkijo reviu la nit i els misteris bascos amb 'Gaua', l'estrena destacada de Sitges

La nova pel·lícula del cineasta basc combina mitologia, relats històrics i la persecució de bruixes del segle XVII. La cinta s’estrena aquest dissabte al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i arribarà als cinemes espanyols el 14 de novembre.

El cinema basc guanya presència a Sitges amb un estrena que fusiona història, llegenda i terror. Paul Urkijo, reconegut per la seva aproximació al folklore i allò fantàstic, presenta 'Gaua', un film ambientat en la caça de bruixes del segle XVII que incorpora la mitologia basca i la lluita per l’empoderament femení. El repartiment compta amb Yune Nogueiras, Elena Irureta i Ane Gabarain, i la cinta es projecta a la Secció Oficial Fantàstic del festival.

Inspiració en la nit i la tradició

En la presentació, Urkijo va explicar que la història parteix de llegendes relacionades amb la foscor i la nit. A més, va recollir el llegat de la “resignificació” de les bruixes com a símbol d’empoderament femení. Segons el director, la pel·lícula busca mostrar l’estructura de repressió de la Inquisició i d’una societat que històricament ha reprimit la dona i la sexualitat.

“A la pel·lícula he volgut mostrar l’estructura de repressió de la Inquisició i de la pròpia societat que reprimeix la dona i la sexualitat”, va assenyalar el cineasta.

Trama i homenatge als contes

La història segueix Kattalin, una dona que fuig del seu marit durant la nit i s’endinsa al bosc, on tres dones li narren històries de por i rumors del poble, convertint-la en part d’aquestes llegendes. L’estructura es divideix en quatre capítols, barrejant relats fantàstics amb situacions i personatges històrics reals.

“Recullo una mica tots aquests elements també històrics, els barrejo amb allò fantàstic i fas un homenatge a tota aquella gent que va patir a mans dels inquisidors”, va explicar Urkijo. Entre els personatges inspirats en fets reals destaquen Kattalin i Maritxu, dones jutjades durant les caceres de bruixes que van recórrer els Pirineus.

Reflexió sobre l’actualitat

El director també va establir un paral·lelisme entre la persecució històrica de les bruixes i la violència actual:

“Abans vèiem com trobaven bruixes o deien que hi havia bruixes que li rendien culte al diable, i avui dia diuen que els nens de 6 anys són terroristes i els disparen al cap, com estem veient a Gaza, per exemple”.

Urkijo va criticar també els “inquisidorcillos” de les xarxes socials, que imposen com ha de ser una dona, el seu cos o la seva sexualitat. La pel·lícula, tot i estar ambientada al segle XVII, actua també com a denúncia d’aquestes pressions contemporànies.

“La pel·lícula, tot i estar ambientada al segle XVII, va també contra això”, va assegurar el director.

Estètica i referències visuals

Per traslladar la història a la pantalla, Urkijo es va inspirar en gravats de Francisco de Goya, així com en iconografia pagana i arcana, buscant un estil visual que reflecteixi l’atmosfera mítica i fosca de les llegendes.

“Estic influenciat per gravats com els de Francisco de Goya, però també per una iconografia més pagana i arcana”, va comentar.

El cinema en euskera, un context en evolució

Urkijo també va destacar la situació del cinema en euskera, assenyalant que encara que ha millorat amb els anys, continua sent un camí difícil i precari.

“La situació de les pel·lícules en euskera està millorant, amb anys millors que altres, però és una lluita constant perquè es continua estant en una situació una mica precària”, va concloure.