Emilie Blichfeldt explora la pressió dels ideals de bellesa en 'La germastra lletja' a Sitges
La directora noruega redefineix l’arquetip de la germastra del conte de la Caputxeta i aborda com els estàndards estètics condicionen la vida femenina. La pel·lícula es projecta dins la secció Oficial Fantàstic del Festival de Sitges.
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya acull aquest dissabte la projecció de La germastra lletja, un film que transforma la mirada sobre un dels personatges menys considerats del conte clàssic de la Caputxeta. La directora noruega Emilie Blichfeldt aprofundeix en la pressió dels ideals de bellesa i les conseqüències emocionals i socials que comporten.
Reinterpretació de l’arquetip: Empatia i profunditat emocional
Segons Blichfeldt, la germastra del conte "mai" ha estat tinguda en compte i el lector sempre s’ha burlat d’ella. La directora ha buscat representar-la amb empatia i profunditat, mostrant la seva lluita per ser acceptada i reconeguda. La història segueix Elvira, la germastra lletja, que competeix amb la seva bella germana Agnès per guanyar-se l’afecte del príncep i convertir-se en la reina del ball. "Totes som germanastres perquè tenim la pressió de l’ideal de bellesa. I només hi ha un ideal de bellesa: el de la Caputxeta", explica Blichfeldt.
Perspectiva de les actrius: Construint un personatge complet
L’actriu Lea Myren afegeix que la pel·lícula vol oferir un personatge complet: "mai ha tingut espai per desenvolupar-se". Myren destaca que comprendre l’origen de la maldat del personatge permet que l’espectador empatitzi i connecti amb ella.
L’humor com a eina narrativa: Reflexió i distància
Blichfeldt ha ressaltat que l’humor és un recurs fonamental per tractar temes delicats: "provoca distància i reflexió sobre alguns temes". Aquesta eina narrativa li ha permès redefinir la manera com es mostra la dona als contes tradicionals i abordar qüestions de pressió estètica d’una manera crítica però accessible.
Connexió amb el públic actual: El passat i el present convergents
Tot i ambientar la història al segle XVI, la directora considera que Elvira encara té elements en comú amb les dones modernes. "La dona, en alguns aspectes relacionats amb els estàndards del seu cos, continua sent un objecte", afegeix, posant en relleu la vigència de la problemàtica i la necessitat de repensar els models de bellesa imposats.
Estrena i projeccions: Sitges com a plataforma per a històries impactants
La germastra lletja ja s’ha pogut veure al Festival de Sundance als Estats Units i s’estrenarà a les sales comercials espanyoles el proper divendres 17 d’octubre. La seva projecció a Sitges forma part de la secció Oficial Fantàstic, consolidant el festival com a plataforma per a històries que combinen fantasia, crítica social i profunditat emocional.
Escriu el teu comentari