Eduardo Casanova reinventa la figura de la vampira per a visibilitzar el VIH en una nova minisèrie
‘Silenci’, presentada a Sitges, combina terror i context social per a abordar l'estigma del VIH. El director busca empatia amb els personatges i trencar el silenci sobre la serofobia vigent.
El Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya acull aquest diumenge l'estrena de Silenci, la nova minisèrie d'Eduardo Casanova. El projecte redefineix la figura de la vampira i connecta el terror amb una denúncia social: la discriminació cap a les persones amb VIH. La història recorre segles de pandèmies, des de la pesta bubónica fins a la crisi de la Sida, mostrant com la por i l'estigma persisteixen al llarg del temps.
Una vampira diferent: empatia en lloc d'antagonisme
Casanova busca trencar amb els clixés del gènere vampírico, col·locant a una dona com a protagonista central, la vida marcada del qual pel silenci i els marges genera empatia.
“Volia construir una sèrie protagonitzada per una vampira dona, que no fos l'antagonista sinó que produís empatia la seva vida condemnada al silenci i els marges”, explica.
El relat alterna entre dos períodes històrics: l'Edat mitjana, assotada per la pesta bubónica, i finals del segle XX, amb la pandèmia de Sida a Espanya. Així, la sèrie no sols explora l'horror clàssic del vampirismo, sinó que l'entrellaça amb problemes socials reals.
El repartiment inclou a María León, Lucía Deu, Leticia Dolera i Ana Polvorosa, els qui donen vida a personatges que enfronten tant l'escassetat de “sang neta” com la incomprensió i el rebuig social.
Serofòbia: un estigma que persisteix
Per a Casanova, l'estigma al voltant del VIH continua sent un dels majors tabús socials:
“Existeix encara una gran serofobia, malgrat que la medicina ha avançat molt. La serofobia i l'estigma social que hi ha amb el VIH és el mateix que hi havia pràcticament quan va començar la pandèmia”.
La sèrie reflecteix com les dificultats d'acceptació i la por col·lectiva travessen generacions: “El rebuig que hi havia a les persones infectades de pesta era bastant semblant al rebuig que va haver-hi moltíssim temps després a les persones que portaven el virus del VIH”.
Silenci planteja un debat sobre les relacions entre persones infectades i no infectades, mostrant que la discriminació i la por al contagi continuen generant horror, fins i tot en un context mèdic avançat.
Entre terror i educació
Casanova emfatitza que la por col·lectiva davant malalties transmissibles és una cosa cruel i comuna. Per a ell, la narrativa té també un propòsit pedagògic:
“L'única medicina és trencar el silenci i dir que actualment avui dia el VIH ara no es transmet si ets intransmissible”.
La sèrie combina el didàctic amb elements tragicòmics, dramatitzant les escenes on és necessari, però mantenint un to lleuger que facilita la comprensió de l'espectador: “Dramatitzant on s'ha de dramatitzar”.
Cinema social: més enllà de l'entreteniment
El director denuncia que les representacions tradicionals de la Sida al cinema estan desfasades:
“Quan parles de Sida i de cinema directament et ve al capdavant 'Filadèlfia' i no és la realitat”.
En Silenci, Casanova reivindica una narrativa més pròxima a l'experiència actual dels qui viuen amb VIH a Espanya, que representen un percentatge molt reduït de la població, i cerca sensibilitzar al públic sense perdre el component d'entreteniment.
La seva trajectòria confirma el seu interès a abordar temes socials a través del cinema: en La pietat va explorar una dictadura, en Pells els cossos no normatius, i en Silenci l'estigma d'una malaltia per a crear un relat “més amable i pròxim al públic”.
Narrativa transgeneracional i simbolisme
Una de les característiques més potents de la minisèrie és la seva estructura transgeneracional: les germanes vampiras enfronten crisis similars en èpoques diferents, unint el terror històric amb la realitat moderna.
“La por col·lectiva a les malalties que es transmeten és una cosa bastant cruel i bastant comuna”, comenta Casanova, subratllant la universalitat de l'estigma i la necessitat de trencar-lo mitjançant l'art i la narració audiovisual.
El simbolisme de la vampira com a portadora del silenci i del tabú permet explorar emocions humanes complexes i l'impacte social de les pandèmies, reforçant la dimensió educativa de l'obra.
Estrena i pròxims projectes
La primera temporada de Silenci , composta per tres capítols, s'estrenarà en Movistar+ l'1 de desembre, coincidint amb el Dia Mundial de la Sida. Casanova ja ha escrit una segona temporada i treballa simultàniament en la seva següent pel·lícula, El gran cabró, produïda per Bruna Films.
“Silenci marca el final d'una etapa del meu treball i ‘El gran cabró’ és una cosa completament nova”, assegura. Encara que reconeix la seva passió pel cinema de terror, el seu nou projecte promet innovar en temàtiques i narrativa.
Escriu el teu comentari