Genki Kawamura transforma el videojoc 'Exit 8' en cinema experimental a Sitges
El director japonès presenta en la secció Oficial Fantàstic una pel·lícula sense Computer-Generated Imagery o, en català, Imatges Generades per Computadora (CGI) que converteix el metro en un laberint inquietant i redefineix l'experiència audiovisual de l'espectador.
El reconegut cineasta Genki Kawamura, guardonat amb la Conxa de Plata a la millor direcció a Sant Sebastià 2022 per A Hundred Flowers, estrena aquest diumenge al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya la seva adaptació del videojoc Exit 8. La pel·lícula busca “crear una experiència nova” per al públic, combinant narrativa cinematogràfica i tècniques pròpies dels videojocs.
Del videojoc al cinema: un repte creatiu
Adaptar un videojoc al cinema pot ser un terreny delicat, reconeix Kawamura: “Pot ser bastant avorrit, però he intentat omplir l’espai existent entre el videojoc i el cinema i oferir una experiència”. Per aconseguir-ho, el director incorpora elements típics dels videojocs en la narrativa cinematogràfica, buscant innovar i sorprendre l’audiència.
La història segueix un home atrapat en una interminable estació de metro, la missió del qual és trobar la sortida 8 seguint normes estrictes: “No passar per alt res fora del normal i, si descobreix una anomalia, fer mitja volta immediatament”.
Els personatges i l’espai com a protagonistes
Kawamura assenyala que els protagonistes de Exit 8 no tenen nom, i que els actors també funcionaven com a jugadors del videojoc: “El passadís pel qual transiten buscant la sortida és un personatge més”, comparant el seu enfocament amb alguns clàssics de Stanley Kubrick.
El rodatge es va desenvolupar durant 40 dies en un únic espai, sense recórrer a CGI, utilitzant només treball de càmera i repetició d’escenes per crear una “sensació rara i estranya”. Segons el director, repetir preses, habitual en l’anime però poc comú al cinema amb actors, ajuda a intensificar l’experiència sensorial de l’espectador.
Flexibilitat i creativitat al set
Treballar al mateix plató permetia a l’equip ajustar i reescriure escenes que no funcionaven. Kawamura comenta que la part final de la pel·lícula és “diferent” de com l’havia imaginat inicialment, evidenciant l’adaptabilitat del seu procés creatiu i la recerca constant d’innovació en la narrativa.
Escriu el teu comentari