El periodista Antonio Maestre, habitual en tertúlies televisives i debats polítics, ha carregat amb duresa contra The Objective després de la publicació d'una informació que assegurava que “els immigrants podran aconseguir la nacionalitat sense un certificat d'antecedents penals”. Una afirmació que Maestre ha desmentit de manera taxativa i pública, obligant el mitjà digital a retirar la notícia.
“Fals. Bola. Mentida. És impossible aconseguir la nacionalitat sense un certificat de penals del país d'origen i del país receptor. Sou escòria”, ha escrit Maestre en un tuit publicat aquest dimarts, en el qual citava directament l'article de The Objective. Poc després, la informació ha deixat d'estar accessible al mur del mitjà a X. No obstant, continua estant publicada al seu web.
Regularitzar no és nacionalitzar
La polèmica es produeix en un context d'alta tensió política i mediàtica per la imminent aprovació de la reforma del reglament d'Estrangeria, que el Consell de Ministres preveu tirar endavant per la via d'urgència. La mesura permetrà regularitzar la situació administrativa de persones migrants que acreditin almenys cinc mesos de residència a Espanya abans del 31 de desembre de 2025.
Tal com han subratllat tant el Govern central com múltiples verificadors, regularitzar la situació administrativa no equival a concedir la nacionalitat espanyola, un procés que exigeix anys de residència legal i, en tots els casos, l'acreditació de l'absència d'antecedents penals.
La notícia difosa per The Objective barrejava tots dos conceptes, alimentant una mentida que ja circula amb força en xarxes socials i que sosté que la reforma permetria obtenir la nacionalitat —i fins i tot votar en eleccions generals— sense complir els requisits legals.
Una faula recurrent amplificada en xarxes
Des que es va conèixer l'acord entre el Govern i Podem per a impulsar una regularització extraordinària —que podria beneficiar a unes 500.000 persones— han proliferat missatges que alerten falsament de frau electoral, “efecte trucada” o suposats privilegis legals per a migrants.
Organismes com VerificaRTVE han desmentit reiteradament aquestes afirmacions: els estrangers regularitzats no poden votar en eleccions generals ni autonòmiques si no adquireixen abans la nacionalitat espanyola, alguna cosa que requereix entre un i deu anys de residència legal, segons el cas.
Antecedents i context històric
Espanya ha aprovat fins a sis processos de regularització extraordinària des de l'entrada en vigor de la Llei d'Estrangeria en 1985, sota governs tant del PSOE com del PP. L'última gran regularització va tenir lloc el 2005, durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, i va permetre documentar a gairebé 573.000 persones.
Lluny de ser una mesura inèdita, l'actual procés respon a una Iniciativa Legislativa Popular recolzada per més de 700.000 signatures i aprovada en la seva presa en consideració per una àmplia majoria del Congrés.
Maestre i la batalla contra la desinformació
La intervenció d'Antonio Maestre ha tornat a posar el focus en el paper dels mitjans i les xarxes socials en la difusió de faules relacionades amb la immigració. La seva denúncia pública ha estat àmpliament compartida i reobre el debat sobre la responsabilitat periodística en un context de polarització extrema.
Mentrestant, el Govern central insisteix que la reforma d'Estrangeria s'emmarca en una política migratòria basada en drets humans, integració i convivència, i recorda que cap regularització elimina els controls legals exigits per accedir a la nacionalitat espanyola.
Escriu el teu comentari