Polèmica mediàtica: Junts usa la intel·ligència artificial per a classificar en "afins" o "crítics" als tertulians de TV3
Ha recorregut a eines d'intel·ligència artificial per a classificar als tertulians segons el seu posicionament polític.
Junts per Catalunya ha denunciat en el Parlament un suposat dèficit de pluralisme en les tertúlies de TV3, especialment en programes d'actualitat com Els Matins, on considera que predominen perfils favorables al Govern presidit per Salvador Illa.
Durant la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el diputat Agustí Colomines va parlar d'un “desequilibri estructural” en la representació d'opinions i va assegurar que només un 12% dels tertulians serien crítics amb l'Executiu.
Una anàlisi basada en dades i polèmica
Segons els càlculs presentats per Junts, en un programa amb uns 25 tertulians setmanals, a penes tres mostrarien posicions discrepants amb el Govern. Segons el parer del partit, aquesta proporció no reflexa la pluralitat política existent en el Parlament.
Aquesta dada s'ha convertit en el principal argument de la formació per a qüestionar la representativitat de la televisió pública catalana.
L'ús d'intel·ligència artificial obre el debat
La controvèrsia ha augmentat després de confirmar que Junts ha recorregut a eines d'intel·ligència artificial per a classificar als tertulians segons el seu posicionament polític.
No obstant això, el partit no ha detallat ni la tecnologia emprada ni els criteris utilitzats per a determinar quins perfils són “afins” o “crítics”, la qual cosa ha generat dubtes sobre la fiabilitat de l'anàlisi.
Aquest aspecte introdueix un nou element en el debat, en un context en el qual l'ús de la IA en l'anàlisi mediàtica encara manca d'estàndards consolidats.
Context polític i canvi de posició
La crítica de Junts es produeix en un moment en el qual el partit es troba en l'oposició, després d'haver format part del Govern en etapes anteriors. Durant aquests anys, la formació va recolzar el paper dels mitjans públics en el context polític del procés.
A més, l'actual òrgan de direcció de la CCMA va ser fruit d'un acord parlamentari aconseguit en 2022 entre Junts, ERC i PSC, la qual cosa afegeix complexitat al debat sobre el control i la línia editorial dels mitjans públics.
El cas reobre la discussió sobre el pluralisme en els mitjans públics i l'ús de noves tecnologies per a avaluar el seu funcionament, en un escenari marcat per la polarització política i la creixent influència d'eines digitals en l'anàlisi informativa.
Escriu el teu comentari