Junts càrrega contra el diari ARA

La relació entre el partit Junts per Catalunya i el diari ARA travessa un dels seus moments més tibants. En els últims dies, dirigents i figures vinculades a l'espai postconvergente han intensificat les seves crítiques contra el mitjà, al qual acusen d'actuar com un actor polític i de mantenir un biaix ideològic contrari als seus interessos.

Un dels pronunciaments més contundents ha estat el de Josep Lluís Alay, qui va arribar a qualificar al diari com “el nou mitjà de l'extrema dreta espanyola a Catalunya” després de discrepar d'un titular sobre política francesa vinculat indirectament a Carles Puigdemont. A aquestes crítiques es va sumar el diputat Francesc de Dalmases, que va qüestionar la viabilitat econòmica del mitjà i la seva dependència de finançament públic.

Crítiques coordinades des de l'entorn del partit

Les queixes no s'han limitat a un episodi puntual. Figures com Laura Borràs o Antoni Castellà també han criticat informacions del diari relacionades amb la situació judicial i política del partit.

En paral·lel, l'economista Xavier Sala-i-Martín ha anunciat la cancel·lació de la seva subscripció al periòdic, al qual ha qualificat de “publicació sectària i infumable”. La seva decisió, motivada inicialment per la cobertura de la campanya electoral del FC Barcelona, ha tingut àmplia repercussió en xarxes socials i ha estat recolzada per altres perfils pròxims a l'entorn de Junts.

També l'assessor en comunicació de Puigdemont, Aleix Clarió, ha criticat editorials del diari, acusant-lo de contribuir a instal·lar marcs polítics que, al seu judici, beneficien a l'extrema dreta.

Deterioració de la relació amb la seva base lectora

Aquest clima de confrontació es produeix en paral·lel a un descens del suport del diari entre els votants de Junts. Segons dades de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), el percentatge de lectors de ARA dins d'aquest electorat ha passat del 25% en 2018 al 15,7% en 2025.

Malgrat aquesta caiguda, el diari continua sent més llegit entre els simpatitzants de Junts que altres capçaleres pròximes a l'independentisme, com El Punt Avui, la qual cosa reflecteix una relació complexa entre el partit i un dels mitjans de referència a Catalunya.

L'escalada verbal evidència no sols un conflicte mediàtic, sinó també les tensions internes dins de l'independentisme català, on les diferències estratègiques i discursives entre partits com Junts i ERC es traslladen també a l'àmbit dels mitjans de comunicació.

L'enfrontament amb ARA, històricament vinculat a sectors sobiranistes, simbolitza així un canvi en l'ecosistema mediàtic català, cada vegada més polaritzat i amb una creixent desconfiança entre actors polítics i periodístics.