Rafael Amargo, després de la seva detenció: "Hi ha moments en què penso en treure'm del mig"

El mes de març passat Rafael Amargo va ser detingut acusat de trànsit d'estupefaents des del seu domicili de Madrid. L'artista, que es trobava a Alacant representant el seu darrer espectacle, va forcejar amb els policies i va haver de tornar a passar pel calabós.

Després de setmanes sense ser vist, l'equip d''Espejo Público' ha pogut parlar amb ell en exclusiva on el bailaor ha confessat trobar-se “bé, gràcies a déu ara una mica millor”. Rafael segueix mantenint que des que va tenir lloc aquesta detenció, o com ell ha anomenat “escena de ciència ficció”, segueix sense entendre el que ha passat ja que “no venia a tomb”.

A més, assegura que des de l'indecent ha evitat sortir molt de casa, però ara ha estat moment de “posar-se les botes i sortir a l'escenari” i així poder animar-se. D'altra banda, ha revelat que porta “dos anys i mig amb tractament psiquiàtric”, cosa que necessita per poder combatre la situació per la qual està passant a la seva vida: “No em puc deixar matar ni jo matar-me”.

Sens dubte, una mala època en què reconeix “estar realment esgotat”, i per això “la seva família també està patint molt”. I és que el bailaor segueix mantenint que ell està patint una clara injustícia: “No hi ha ningú que t'empari quan portes una injustícia clara”. Capcot i amb semblant seriós, Rafael reconeix que “ja no em cauen llàgrimes per plorar”.

Sobre la nit de la detenció, Amargo es defensa i explica que “no es diu resistència, es diu que vull que m'expliquin perquè m'aturen”. El bailaor explica el que va passar aquella nit a Alacant: “Em van detenir sense explicar-me el motiu, em van contestar amb unes formes i una xuleria, unes pocavergonyes”.

“Jo estava tirat a terra, plorant. Jo li vaig donar la volta i es va embolicar una revolta, em tiren a terra perquè em tranquil·litzin, però quan et casten i et trepitgen el cap… Jo em vaig defensar com una persona que es defensa contra sis, tu et deixes que te'n donin una pallissa per la cara?” , ha explicat. A més, reconeix que '“no tenia mans” per defensar-se, de manera que quan el policia es va tirar a sobre, li va donar una mossegada.

Sobre la pregunta de si la detenció va ser perquè portava estupefaents per al consum propi, el bailaor aclareix: “Quantitats petites no, no n'hi havia quantitats directament”. Defensa que “com que no venc res no hi ha clients” i si escau “no hi ha venda de res”.

Són moltes les setmanes que els mitjans han intentat seguir-li la pista, però el bailaor no donava senyals de vida. La pregunta és, per què ha desaparegut? Una cosa que Rafael ha contestat: “Perquè a aquesta altura el millor és esperar que comenci el judici. He desaparegut perquè no puc anar a signar perquè ho saben i em gravaran i jo el que vull és pau”.

Cansat de la situació, Amargo ha fet la seva confessió més dura: “Un pensa moltes coses i… jo sóc un oncle molt valent però hi ha moments en què penso a treure'm del medi”. Els diners no són cap problema per a ells, ja que assegura que “econòmicament mira on sóc”: “Treballant en un lloc i guanyant-me la vida. Cobro un sou mileurista, una mica més. Em dóna per a la pensió dels meus fills i tenir alguna cosa per poder viure”.

Una lluita que sembla no tenir fi, encara que Rafael no perd la fe: “Puc estar abatut però m'agrada moltíssim el que faig i per l'amor dels meus fills i de la meva família lluitaré fins al final”. I és que assegura que “amb la poca cosa que he parlat ja se sap que sóc innocent”. Sens dubte, una situació que li ha canviat la vida del tot: “Crec que no sigui la mateixa persona que abans perquè el cor ho tinc molt dolgut, temps al temps”.