Joan Carles I s'escapa: el Suprem tanca la porta a investigar l'emèrit per presumptes delictes fiscals

El Tribunal Suprem ha rebutjat admetre a tràmit la querella presentada contra el rei emèrit Joan Carles I per presumptes delictes fiscals. La iniciativa, impulsada al novembre per un grup de juristes i personalitats de l'àmbit acadèmic i judicial, al·legava la comissió de cinc infraccions tributàries entre 2014 i 2018. No obstant això, l'Alt Tribunal ha conclòs que no existeixen elements nous que justifiquin reobrir una recerca que ja va ser arxivada per la Fiscalia Anticorrupció en 2022.

En el seu acte, la Sala penal, amb el magistrat Manuel Marchena com a ponent, recolza el criteri de la Fiscalia, que ja s'havia oposat a la querella en considerar que els fets o bé no constitueixen delicte, o estan prescrits, o van ser regularitzats de manera que extingeixen qualsevol responsabilitat penal.

Sense noves proves ni indicis

El Suprem subratlla que la querella no aporta nous fets ni documents que contradiguin els arguments de l'arxiu previ. Els querellants es limiten, segons el tribunal, a reinterpretar de manera parcial i esbiaixada el decret de la Fiscalia, sense oferir proves diferents ni substancials. En aquest sentit, l'acte adverteix que un arxiu fiscal no pot "reformar-se" per a induir una reobertura judicial, i recalca que no es pot iniciar una causa penal sobre fets ja analitzats i tancats després d'una recerca “exhaustiva”.

A més, el tribunal assenyala que algunes de les conductes denunciades ja han prescrit, mentre que unes altres van ser objecte de regularització tributària abans que existís un procediment formal, la qual cosa, segons l'article 305.4 del Codi Penal, extingeix la possible responsabilitat penal.

La Hisenda Pública va recuperar més de 5 milions

En la línia de l'argumentat per la Fiscalia, el Suprem recorda que la recerca va permetre recuperar per a les arques de l'Estat un total de 5.095.148 euros, entre impostos no pagats, recàrrecs i interessos. Aquesta xifra va ser ingressada per Joan Carles I en el marc d'una regularització voluntària, abans que es formalitzés cap acusació penal.

També s'aclareix que no existeixen proves que vinculin a l'excap de l'Estat amb estructures financeres com el trust The JRM 2004 Trust entre 2004 i 2021, ni indicis que percebés fons d'aquestes entitats. A més, els moviments econòmics posteriors a la seva abdicació en 2014 no aconseguirien, en cap cas, el llindar mínim exigit perquè es consideri delicte fiscal.

Límits de l'acció popular

El Tribunal Suprem també fa referència a la doctrina sobre els límits de l'acció popular, que no pot prevaler sobre el criteri del Ministeri Fiscal ni substituir la seva iniciativa quan aquest ha descartat l'existència de delicte. Segons el parer del tribunal, els querellants no presenten elements nous que justifiquin iniciar un nou procés, sinó que pretenen una repetició de la recerca ja conclosa, sense oferir suport documental diferent.

D'aquesta manera, la resolució judicial posa punt final —almenys ara com ara— als intents de reobrir la causa contra Joan Carles I, reafirmant que en termes jurídics no hi ha novetats que permetin revisar una decisió d'arxiu que va ser “raonada, congruent i coherent amb els resultats de la recerca”.