Antonio Orozco, més sincer que mai: "Quan Susana va marxar..."

Després d'anys d'èxit ininterromput, el cantant Antonio Orozco ha fet una valenta pausa per a compartir, amb total honestedat, el procés de reconstrucció personal que ha viscut en els últims temps. Després de l'emissió del seu documental —on se sincera sobre la seva recuperació física i emocional— i el llançament del seu nou àlbum, l'artista ha concedit una entrevista als 40 Principals en la qual aprofundeix en el col·lapse que el va obligar a detenir i reinventar.

"Van ser set anys seguits sense parar. El meu cos i la meva ment van dir basta", explica l'artista de l'Hospitalet de Llobregat, que confessa haver aconseguit un punt crític. Per recomanació mèdica, va iniciar un tractament integral centrat en l'esport, una alimentació saludable i la teràpia psicològica. Un camí cap a l'equilibri que li ha permès enfrontar a les ferides profundes que arrossegava, moltes d'elles lligades a experiències traumàtiques del passat.

Una d'aquestes ferides, potser la més determinant, va ser la mort de Susana Prat, la seva exparella i mare del seu fill Jan, en 2017. “Encara que ja no estàvem junts, era la meva millor amiga, la millor persona. Quan la vaig perdre, no sols vaig perdre a la mare del meu fill: vaig perdre l'horitzó, ho vaig perdre tot”, confessa amb una sinceritat commovedora. “Érem pares feliços, encara que no vivíem junts. Ens recolzàvem en l'important. El més dur va ser acostumar-me al silenci, al fet que ja no sonés el telèfon. Només em cridava ella”.

Orozco també revela que Susana segueix present en la criança del seu fill. “No sento que s'hagi anat. Sempre pinso què li diria ella a Jan, i això és el que li dic jo. Així que, en realitat, qui ho ha educat ha estat la seva mare. Està en tot”.

Verbalitzar aquesta pèrdua ha estat part essencial del seu procés terapèutic. En el seu documental, resumeix el dolor que va acumular durant anys en una frase lapidària: “Sentia que m'anava a morir”. Avui, després de enfrontar a aquest nus intern, Antonio ha experimentat una transformació profunda. Ha perdut pes —va arribar a aconseguir els 127 quilos per ansietat—, ha recuperat l'energia i ha tornat a connectar amb la seva essència creativa.

El resultat d'aquesta nova etapa és un disc que reflecteix tant la seva evolució artística com personal. Un treball que neix del dolor, però també de la sanació i l'esperança.