Aitana ho confirma: "Soc d'enamoraments sobtats i visc l'amor d'una altra forma"

La cantant Aitana Ocaña, una de les veus més influents del panorama musical actual, ha sorprès el públic amb una confessió íntima i honesta durant la seva visita al programa El Hormiguero, on va acudir per presentar el seu nou àlbum Habitación Azul, disponible des d'aquest divendres 30 de maig. En una conversa pròxima i sense embuts, l'artista ha parlat obertament de la seva salut mental i de com aquesta ha influït en la seva manera de viure l'amor.

Aitana, que acaba d'arrasar en el Movistar Sorra amb una Listening Party exclusiva per als seus fans, ha decidit fer un pas més enllà i obrir el seu cor. Aprofitant una pregunta del presentador Pablo Motos arran del seu tema Sentiment natural, una col·laboració amb Myke Towers sobre els enamoraments sobtats amorosos, la cantant no va dubtar a sincerar.

“Sí, sóc d'enamoraments sobtats… encara que ara ho visc d'una altra manera”

“Crec que sí que sóc d'enamorament sobtat, però no m'he enamorat moltes vegades. Molt poc. Era més quan era adolescent”, va confessar Aitana, sorprenent a tots amb la seva naturalitat. Segons va explicar, aquesta transformació en la seva manera de sentir està relacionada amb el tractament que segueix des de fa uns mesos, després de ser diagnosticada amb depressió.

“Les emocions ara les sento més regulades, i això també ho noto a l'hora de voler a algú. Estic més serena. Em sembla bonic, però és una altra manera de viure-ho”, va reflexionar, afegint amb un somriure que, en el fons, continua creient en l'amor a primera vista: “En realitat t'estic mentint, sóc d'enamoraments sobtats”.

Un diagnòstic que ho va canviar tot

Durant l'entrevista, la exconcursante d'Operació Triomf també va abordar el difícil moment personal que va travessar després de l'enregistrament de la seva documental Metamorfosi, quan va començar a notar que alguna cosa no marxava bé: “Em vaig adonar que estava bastant malament durant el rodatge”.

“La cara se m'inflava, no parava de plorar… La depressió és una condició mèdica real, no és simplement estar trista”, va explicar amb serenitat. El punt d'inflexió va arribar quan va anomenar al seu pare des del llit i li va dir que no podia més. “El meu pare venia en el AVE i va sortir corrent. Van venir també les meves millors amigues. Jo no deixava de plorar i va ser la meva mare qui em va dir: ‘Anem al psiquiatre’. Aquí em van diagnosticar”, va recordar emocionada.