L'entrevista més dura de Karmele Marchante: "El meu pare em pegava per parlar català"

Després d’anys allunyada dels platós, Karmele Marchante torna aquest divendres a la televisió com a convidada destacada de ‘¡De Viernes!’ (Telecinco). La periodista, històric rostre de programes com Sálvame, protagonitza una reaparició molt esperada en què explicarà com ha refet la seva vida després d’una greu ruïna econòmica provocada per un matrimoni fallit i un accident que va marcar un abans i un després, segons avança la revista Lecturas.

El seu retorn mediàtic ha tornat a posar el focus en un dels capítols més durs de la seva biografia: la seva infància a Tortosa, marcada per la por, la repressió i la manca d’afecte.

Una infància “molt trista”

Karmele Marchante mai ha maquillat el seu passat. Tal com recull Lecturas, la periodista ha definit la seva infància com “molt trista”. Va créixer en una gran casa del carrer Sant Blai, on la seva àvia regentava la botiga Casa Barrobés, però això no va evitar una infantesa marcada per la soledat.

“No tenia amigues, no hi havia aniversaris, ni regals, ni infància”, ha explicat. La rigidesa familiar i el temor constant, especialment cap al seu pare, van marcar profundament aquells anys.

Un pare militar i la repressió del català

El pare de Marchante, militar i franquista, rebutjava l’entorn cultural de Tortosa. Segons ha relatat la periodista, no suportava sentir parlar català i la colpejava si l’escoltava utilitzar-lo a l’escola.

A tot això s’hi afegia una absència total d’afecte: “Mai em va donar cap mostra d’estima”. Una ferida emocional que acabaria modelant el seu caràcter rebel i combatiu.

De Tortosa a Barcelona: identitat i lluita

El trasllat a Barcelona va marcar un canvi radical. Després de passar per ambients vinculats a l’Opus Dei, Marchante es va implicar en els moviments socials i polítics del moment. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Navarra, però el seu activisme va provocar la seva expulsió.

En aquell procés va deixar enrere el nom Carme i va adoptar Karmele, la seva versió en euskera, com a símbol d’una identitat pròpia i reivindicativa.

Una ferida que va forjar caràcter

Als anys setanta, Karmele Marchante es va convertir en una figura clau de la contracultura, dirigint Star, cofundant Ajoblanco i liderant espais de feminisme radical i pensament llibertari.

Avui, amb la perspectiva del temps, reconeix el dolor, però també l’aprenentatge: “Va ser una infància trista, però em va fer una dona forta”. El seu retorn a la televisió, tal com destaca Lecturas, simbolitza el retrobament amb una de les veus més lliures, crítiques i icòniques del periodisme a Espanya.