“Marilyn Monroe i les estrelles de Hollywood”: com una nena d'orfenat es va convertir en actriu famosa

Assolir la fama al món de l'espectacle ha estat, és i serà el somni de milers de persones, cosa que, als anys quaranta del segle anterior i pel que fa a qualsevol noieta somiadora que visqués als Estats Units, es xifrava en la possibilitat de penetrar als estudis de Hollywood per convertir-se en estrella de cinema. Aquest va ser, també, el somni de l'adolescent anomenada Jane Baker que, rescatada d'orfenat, en què havia estat internada quan mare biològica va ser diagnosticada d'una patologia mental, va recalar finalment en una família d'adopció on va trobar una nova mare, Grace i una germana, Bebe, amb qui va ser feliç. Però tot es va torçar quan el pare adoptiu va trobar feina fora de Califòrnia i, segons la legislació de l'Estat, Norma Jane no els podia acompanyar, sinó que va haver de reingressar a l'hospici, del qual només va poder sortir quan va contreure matrimoni amb un tal Jim Dougherty a els seus primerencs 16 anys. Aleshores ningú no hauria endevinat que, amb el temps i la concurrència d'una sèrie de circumstàncies fortuïtes, aconseguiria la fama al punt de convertir-se en una estrella indiscutible del firmament cinematogràfic.

Claudia i Nadja Beinert han reconstruït és etapa inicial de la vida de Marilyn Monroe que és, possiblement, molt poc coneguda i ho han fet amb mestria i versemblança. Tal com els relaten a “Marilyn Monroe i les estrelles de Hollywood” (Suma de Lletres) la seva infància i adolescència va ser, malgrat les circumstàncies que hem citat, relativament feliç, fins i tot en el seu procoç matrimoni, encara que posteriorment descobriria que no tot hi havia estat exactament com ella ho havia percebut i que en les motivacions de la seva adorada mare adoptiva hi va haver també trets d'hipocresia, si no de falsedat, o que el seu marit tampoc no hauria de ser capaç d'acceptar estar casat amb una dona famosa.

La bessones Beinert situen la protagonista al si de la societat nord-americana en aquells anys assenyats de la segona guerra mundial, summament tradicional i conservadora, amb fort retards classistes i, xenòfobs i quan el paper de la dona estava marcadament lligat a l'home, al punt que se suposava que el seu paper principal era exercir com a modesta, submisa i entregada mestressa de casa i no podia acceptar cap treball fora de casa sense la preceptiva llicència marital. Tot això en el context d'una legislació en què la majoria d'edat no s'obtenia sinó als 21 anys i prohibia certes pràctiques íntimes fins i tot al si de la mateixa relació matrimonial; i d'una societat blanca a la imperava el racisme, que les autores personifiquen en la persecució que va patir el matrimoni Gonsálvez , veí i amic de Norma Jane, la seva espontània valedora.

Norma Jeane/Marilyn va tenir la sort d'ensopegar amb tres àngels tutelars: el fotògraf de la revista de les forces aèries que li va fer les primeres fotos, gràcies a les quals va poder donar a conèixer el seu margalló, l'estirada senyora Snively , directora de l'agència de models, que va saber apreciar i optimitzar les seves qualitats fotogèniques i fins i tot interpretatives, i el productor Darryl Zanuck, a qui hauria conegut casualment mentre ambdós pescaven al bosc i amb qui s'hauria establert una curiosa complicitat en explicar a aquella desconeguda adolescent els seus problemes matrimonials, però a qui va retrobar, convertida en rossa platí, com a poderós magnat de cinema que va saber veure-hi l'immens atractiu que posseïa davant de les càmeres.

Tot això està narrat amb imaginació suplint les bessones Beinert amb elements de ficció els detalls biogràfics desconeguts, per la qual cosa “Marilyn Monroe i les estrelles de Hollywood” és el relat novel·lat de com una ambició, afavorida per una sèrie de factors casuals i, sense dubta també, per l'existència d'una condicions personals adequades a què només faltava que aparegués els qui fossin capaços de valorar-les adequadament. Gràcies a això la tímida adolescent a qui sortien taquen a la cara quan es posava nerviosa va poder canviar una existència que l'hauria condemnat de per vida a ser una esposa/esclava com tants altres milions de dones.