La Sala Fènix presenta la temporada del desè aniversari

"Cal estar una mica boig per tenir una sala de teatre" va dir, i no li faltava cap raó, Felipe Cabezas, promotor i director, amb Isabella Pintani, de la Sala Fènix, un dels espais escènics més petits de Barcelona. Situat al carrer Riereta, té un aforament que no arriba al centenar de butaques i desenvolupa des de fa deu anys una programació que el seu responsable va circumscriure al voltant de cinc eixos temàtics i ideològics: feminisme, antifeixisme, crítica social, memòria històrica i identitat. I va afegir un sisè eix que desitgen que tingui presència destacada aquesta nova temporada: la salut mental, cosa que ha passat a ocupar el primer pla en una societat fortament condicionada per les seqüeles sicològiques produïdes per la pandèmia recent.

Cabezas es va lamentar que la represa d'una certa normalitat no ha estat tan brillant com hauria estat desitjable, ja que, si bé s'ha detectat un increment de públic, les xifres són encara molt inferiors a les de fa dos anys. Poc abans del confinament, la resposta del respectable envers aquesta petita sala havia estat tan entusiasta que van estar buscant-ne una altra amb més aforament ia punt van estar de signar el contracte de la que van considerar més adequada. En aquest cas, els fats van ser propicis i el contracte no es va arribar a formalitzar, cosa que els va estalviar una càrrega que difícilment haurien pogut assumir amb el teatre tancat pel confinament.

Però, en fi, a Cabezas i Pintani no els han faltat ni il·lusió, ni valor per continuar a la bretxa i afrontar la nova temporada que inclourà un total de setze espectacles, dels quals vuit estaran a càrrec de direcció femenina i onze tindran aquesta mateixa autoria. D'això se'n diu predicar amb l'exemple. Tot això en el context d'uns moments difícils, però en què persistiran en objectiu de “seguir sembrant històries” a través del teatre.

Com ja anirem informant els nostres lectors en el seu moment de cadascun dels espectacles programats, només ens resta afegir que el que obrirà la temporada Ivan i els gossos dirigit per Xavier Boada amb Pau Rosell, que estarà a la Sala des del darrer dia de agost fins al 18 de setembre, una funció que va començar -al contrari del que es feia abans- en forma de guió radiofònic i que s'ha convertit en text teatral i que tracta de com uns éssers humans troben la millor expressió de tendresa en uns gossos. A destacar també Dopaland , una producció pròpia, escrita per Eu Manzanares i dirigida per Sergi Pompermayer, l'estrena absoluta de Rosandrea de l'actor i director italià Angelo Orlando, a més de la programació d'unes sessions de tarda específicament dirigides al públic adolescent i la seva participació a les xarxes de teatre inclusiu i comunitari. En aquest ordre de coses, els dos responsables de la Sala Fènix van reafirmar el seu compromís amb el Raval, barri on troba enclavada, i la seva inclusió a la xarxa de sales de petits format unides sota el lema d' On el teatre batega .