Poliorama: el retorn d'un clàssic (El mètode Grönholm)

Des del 2003 en què Jordi Galceràn va estrenar la seva comèdia El mètode Grönholm ha recorregut els escenaris de més de seixanta països. És, sens dubte, el text teatral català més representat a tot el món, amb perdó de Guimerà, Rusiñol o Sagarra. Recanvi amb un nou muntatge poc abans que esclatés la pandèmia, la paralització d'activitats primer i la limitació de públics als espais tancats després, va obligar a interrompre una reeixida campanya que s'ha decidit reprendre ara amb nous ímpetus al teatre Poliorama.

Vet aquí una obra de rabiosa actualitat que satiritza la competició entre quatre candidats que diuen optar al lloc de director comercial al si d'una important empresa i coincideixen a l'hora de fer l'última prova. El punt de partida ha estat plantejat per Galceràn d'una manera força imaginativa, de manera que en el desenvolupament de l'acció dramàtica se succeeix una sèrie de fets i circumstàncies imprevistes que posen en dubte la pròpia personalitat dels personatges que estan sotmesos a una successió de proves surrealistes i desatinades que condueixen a un desenllaç insospitat i sorprenent. Els diàlegs estan plens de situacions divertides que provoquen la hilaritat del públic i fan que aquesta obra, que podia haver adquirit, tenint en compte el seu nus argumental, un caràcter essencialment dramàtic, es transformi progressivament en una invectiva immisericordi que ens convida a riure'ns dels nostres prejudicis i egoismes.

La reposició compta amb els mateixos intèrprets de fa un parell d'anys, és a dir, Enric Cambray, Mar Ulldemolins, David Verdaguer i Marc Rodríguez, que van fer el pacte de tornar a reunir-se per tornar a fer aquesta funció un cop s'hagués recuperat la normalitat . Sota la direcció de Sergi Belbel executen amb encert uns rols que són polièdrics, equívocs i desconcertants però, alhora, molt divertits, fins i tot en el context de la, per a alguns, fictícia i fins i tot tràgica competició que sembla unir-los en un mateix lloc.

Tot plegat fa que «El mètode Grönholm» pugui ser qualificat sense embuts com un veritable clàssic del teatre contemporani. Una obra imprescindible per a tots els que no la coneguin i d'agradable repetició per als que van tenir ocasió de gaudir-ne amb anterioritat.