Laetitia Colombani exemplifica l'esperit de superació de la dona en tres cultures diferents (“La trena”, teatre Goya)

La lluita de les dones per conquerir el seu espai en el context de societats que han estat durant segle tradicionalment patriarcals i, per tant, masclistes, és un fenomen que transcendeix allò geogràfic i es projecta en molts punts del planeta, bé és cert que a cada lloc amb les seves pròpies peculiaritats. Així ho va voler expressar l'escriptora francesa Laetitia Colombani a la seva novel·la “ La trena ” que ha estat traduïda al català i adaptada per al teatre per Cristina Genebrat i Marta Marco en un muntatge que interpreten elles mateixes juntament Carlota Olcina i Clara Segura (aquesta darrera, a més a més) , responsable de la direcció) i que presenten al Teatre Goya.

Smila, Giulia i Sarah són respectivament una dona de la casta dels intocables de l' Índia , una siciliana el pare de la qual deixa en herència a les seves filles la fallida del negoci familiar i una professional liberal del primer món. Cadascuna ha d'enfrontar-se i intentar superar aquestes situacions en unes societats que tracten de recloure-les, bé en una ocupació degradant, bé en el desemparament econòmic, bé en una malaltia que margina del protagonisme.

Una narradora hilvana les escenes successives en què les altres tres actrius es van travessant en un meritori exercici de fregolisme i es converteixen en els diferents tipus de dones per tal d'executar els successius rols de cada personatge. Ho fan entre tres parets obertes per altres portes amb l'auxili d'imatges que contextualitzen adequadament cada escena i tot això es desenvolupa amb extraordinària agilitat de moviments, circumstància que exigeix una actuació esforçada i polièdrica que resulta molt ben executada.

Com en tants altres casos, seria desitjable la utilització per les actrius d'un to de veu una mica més elevat perquè el públic pugui captar el text en tota la seva integritat.