“Anem a fer una musa”: vuit segles de poesia amb missatge feminista (La Gleva)
Crònica de l'estrena a la sala La Gleva

Pot semblar que el reivindicacionisme feminista és cosa del nostre temps i, en bona mesura, aquesta presumpció s'ajusta a la realitat. Però això no vol dir que la veu de les dones no s'hagi deixat sentir en èpoques pretèrites encara malgrat la dificultat que van tenir a cada moment les seves autores per fer-la pública. Rafael Durán ho posa de manifest en una cuidada selecció de poemes de diverses escriptores que van expressar en català, a partir de l'Edat Mitjana, des de les illes o el regne de València, els sentiments amb un missatge i un llenguatge clarament femení. Aquests vímets us han servit per articular un espectacle senzill però ple d'emotivitat i sentit de l'humor. Es titula Anem a fer una musa , expressió mallorquina que significa alguna cosa així com la proposta per anar a fer una copa en bona companyia.
Els que acompanyen els espectadors a la sala La Gleva, situada al carrer del mateix nom, a prop de la plaça Molina, són Tània Banús i Anna Güell. Les dues intèrprets, en els seus rols d'Eva i Maria, es desenvolupen amb soltesa al voltant d'una estructura metàl·lica quadrangular i interpreten successivament els poemes de les diferents èpoques, posant en relleu que a cada moment de la història hi va haver dones que van fer tot el possible per fer-se sentir amb un discurs intel·ligent i amb una voluntat molt clara de deixar constància del paper que els corresponia a la societat. Que va ser una tasca difícil ho acredita la nostra ignorància de moltes d'aquelles veus, llacuna que ve a omplir aquest espectacle pel que bé es pot dir que, amb independència de la seva finalitat lúdica, adquireix un evident valor didàctic i això sense incórrer en el perillós i fàcil adoctrinament.
Anem a fer una musa constitueix, per tant, una funció molt agradable dirigida pel mateix Durán en què uns versos dites amb excel·lent dicció i suggerent estil subratllen amb eficàcia, com qui no vol la cosa i amb un somriure als llavis, la intencionalitat subjacent en ells.
Escriu el teu comentari