Tantarantana, 30 anys: el teatre que va visitar Harold Pinter

L'obra de Harold Pinter s'ha pogut veure a diverses sales teatrals barcelonines, però sospito que només una pot enorgullir-se d'haver tingut el premi Nobel com a espectador. Va ser el teatre Tantarantana en ocasió de l'estrena de l'adaptació de dos dels textos de l'autor anglès en un únic muntatge titulat “Diversos parells de peus sobre el pis de marbre”. Una versió sobre la que el mateix Pinter va declarar: “m'ha fet pensar molt”. Ho recordava Víctor Suáñez, un dels fundadors, amb Julio Álvarez, d'aquesta sala alternativa que va néixer fa trenta anys amb el nom del carrer on estava situada al barri del Born, però que quatre anys després es va traslladar a la de les Flors, al Raval, conservant la seva denominació originària. En aquestes tres dècades ha passat per tota mena de vicissituds fins a la seva adquisició per l'Ajuntament que amb aquesta sala controla ja cinc punts que estan o van estar vinculats al teatre: El Molino i l'Espanyol en perfectes condicions, L'Arnau en ruïnes, el solar on va estar el Talía/Martínez Soria, a més del Tantarantana feliçment operatiu.

Tot i que s'anuncia la celebració d'una gran gala d'aniversari per a gairebé mig any -concretament, dilluns 17 d'abril- ja ha tingut lloc una trobada informativa amb els seus dos fundadors i l'actual responsable, Ferràn Murillo, en què s'han recordat alguns aspectes de la trajectòria del local. Els dos primers van evocar moments dramàtics vinculats a l'aigua. Álvarez va recordar la pluja torrencial que va caure una certa tarda quan eren al local originari i que va penetrar a la sala i va arribar a cobrir fins als genolls dels espectadors sense que cap d'ells, ni dels actuants, es mogués, de manera que va poder continuar la funció com si res estigués passant i va acabar amb una estrepitosa ovació. Suáñez va evocar la primera funció celebrada a la sala actual que va coincidir amb una altra precipitació. En aquesta ocasió, l'aigua no va entrar a la sala, però sí pels baixants, causant un soroll tan gran que va fer gairebé inaudible el que passava sobre l'escenari.

D'entre totes les obres programades, Álvarez va recordar l'èxit que va suposar la representació d'Amor de Don Perlimplín amb Belisa al seu jardí de García Lorca i Suáñez Ay Carmela, a més del citat muntatge de Pinter. També hi va haver moment arriscat. Per a aquest últim, l'any 1995 quan va haver d'hipotecar-se personalment per tal de poder seguir endavant i per a Álvarez, la crisi del 2008, quan van passar dos anys i mig sense rebre cap subvenció de les administracions.

Moments bons van ser el projecte d'intercanvi de dramatúrgies internacionals iniciat el 2011, l'obtenció del premi de la crítica el 2013, la posada en funcionament de la sala Àtic 22 (amb el problema de l'accessibilitat encara pendent de resoldre), el projecte de creació i residència i el programa d'educació i cultura el 2014, l'ingrés del Tantarantana a la xarxa de fàbriques de creació de Barcelona i un segon premi de la crítica el 2017, la selecció per al projecte europeu Rapport el 2019 i el naixement de les residències artístiques de temporada i el projecte de Batxillerat en arts escèniques el 2020.