"Dopaland" o el que s'amaga després de la societat de consum (Sala Fènix)

Aquest és el punt de partida de Dopaland, un pas de comèdia d'Eu Manzanares que es presenta a la Sala Fènix sota la direcció de Sergio Pompermayer i amb la intervenció actoral d'Anna Castells i Felipe Cabezas.

|
Teatro.Fnix.Dopaland

 

Teatre.Fu00e8nix.Dopaland
Teatre.Fènix.Dopaland

No calen gaires recursos per articular un text dramàtic que vulgui transmetre alguna cosa al públic. Com als antics teatres ambulants, només cal un espai escènic i al seu voltant un públic interessat a veure i participar a l'espectacle. Aquest és el punt de partida de Dopaland, un pas de comèdia d'Eu Manzanares que es presenta a la Sala Fènix sota la direcció de Sergio Pompermayer i amb la intervenció actoral d'Anna Castells i Felipe Cabezas.

 

L´autor ens introdueix a la rebotiga d´un parc d´atraccions poc abans que un dels seus treballadors, degudament disfressat d´ós, s´entrevista amb la responsable de personal. Més enllà d'aquest habitacle tancat al públic, aquest gaudeix del temps d'oci mentre a l'interior es desenvolupa un diàleg que guanya progressivament en intensitat fins a arribar a un punt de dramatisme singular. Això vol dir que darrere de les màscares de qualsevol espectacle hi ha éssers humans que viuen i pateixen la seva pròpia peripècia personal i que tenen l'obligació de guardar-la per a si mentre es veuen obligats a representar un rol amable i distès de cara a la galeria que és, en definitiva , la ficció que els exigeix el desenvolupament del seu rol laboral.

 

El director ha estructurat aquest espai escènic de manera que els intèrprets es desenvolupin al voltant dels mateixos espectadors que, en aquesta ocasió, estan estratègicament situats al seu voltant i poden participar més intensament dels seus problemes al punt que alguns dels situats a la fila davantera interactuen amb Anna quan l'acció dramàtica exigeix que aquesta manifesti els sentiments. Cal anotar, a més, l'esforç actoral de Cabezas que ha de suportar tota la funció enfundat en una calorosa disfressa de la qual no es pot desprendre sinó al final.

 

Manzanares, a través de la faula senzilla de Dopaland, ens convida a pensar que activitats relacionades amb l'oci i la diversió també amaguen interessos, esforços i patiments que des de la nostra còmoda situació exterior ignorem completament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA