“Calladitas estáis más guapas”, un divertit descontrol amb missatge feminista (Teatre Poliorama)

El Teatre Poliorama incorpora com a novetat una sessió “golfa” setmanal a les 23 hores, hora intempestiva en els esquemes horaris actuals del teatre encara que és la mateixa en què anys enrere començava la sessió de nit perquè les anomenades “golfes” llavors ho feien tres hores més tard. Cal reconèixer que, almenys pel que fa als espectacles, és ben cert que els horaris del nostre país s'han europeïtzat força. En tot cas, aquesta botifarra del Poliorama està prevista exclusivament per als divendres preveient que és per a molts la vigília d'un finde festiu.

L'espectacle programat es titula “Calladitas esteu més guapes” i el mateix enunciat ja convida a suposar que es tracta d'una proposta original. En efecte, va a càrrec de tres actrius, Sil de Castro -a qui vam veure en l'última etapa d'El Molino en mans privades-, Jéssika Rojano i La María Rosa que han articulat una funció summament divertida, desopilant, llenguarç i descarada a la que totes tres, individualment o col·lectivament, es desmelenen explicant situacions xocolates i experiències absurdes mentre critiquen estereotips, prejudicis i actituds masclistes. Dit d'una altra manera, es tracta d'un espectacle militantment feminista però que fuig de tota temptació o d'adoctrinament perquè allò que pretén és senzillament conscienciar els espectadors a través del bon humor, de la diversió i de l'entreteniment.

En cadascuna de les funcions i amb les tres protagonistes hi ha sempre dues col·laboradores externes que el dia de la primera funció van ser una noia jove i una senyora gran -crec que va dir que tenia 71 anys-, que aporten la frescor dels que saben fer divertir des de més enllà de les bambolines d'un teatre.

Com cal suposar, un espectacle d'aquest tenor és essencialment participatiu i els espectadors se subsumeixen a les propostes de les intèrprets amb naturalitat i entusiasme. No cal comptar amb cap escenografia, ja que, a més, aquest xou comparteix escenari amb l'obra principal en cartell en aquest mateix coliseu, però sí que es disposa d'una pantalla on es van situant missatges que subratllen o arrodoneixen el text de la funció. Una experiència molt grata de què tothom surt amb renovat optimisme i amb la convicció que, com qui no vol la cosa, ha escoltat moltes veritats.