El Teatre Lliure estrena una nova i original versió de Yerma

No vaig estar al Teatre Barcelona el 9 de setembre de 1935 –em faltaven deu anys per néixer- quan Margarita Xirgu va estrenar “Yerma”, un dels tres grans drames de Federico García Lorca, a la ciutat comtal, però sí que puc dir que vaig presenciar el 1973 al Coliseum Núria Espert protagonitzant aquesta mateixa obra sota la direcció de Víctor García, amb una esplèndida escenografia de Fabià Puigserver i un repartiment en què figurava un llavors jove actor anomenat Enric Majó. Va ser una de les funcions que es recorden tota la vida. Com tampoc crec que podré oblidar la Yerma que ha estrenat al seu teatre de Montjuïc -sala Fabià Puigserver- el Lliure amb una esplèndida María Hervás -que debutava a Barcelona- acompanyada de Joan Amargós en els papers protagonistes de la producció del propi teatre , la posada en escena del qual ha assumit el seu mateix director Juan Carlos Martel.

Com en tants altres casos, aquesta nova versió ha exigit adaptar un drama que tenia originàriament tres actes als temps habituals del teatre contemporani, una tasca sempre difícil i no exempta de riscos, però que s'ha resolt satisfactòriament. Però n'hi ha més: el text lorquià s'ha enriquit amb addicions musicals compostes per Raül Refree que li donen un nou i original acompanyament. Uneix-hi l'escenografia, summament original, concebuda per Frederic Amat i formada per un espai central el·líptic i delimitat per cortines que es recullen i despleguen segons exigeix el desenvolupament de l'acció que transcorre, alhora, fora d'aquesta zona, als quatre costats del rectangle central de la sala. Tot això subratllat oportunament per una cuidada luminotècnia dissenyada per María Doménech.

Tot i ser molt valuosos, tots aquests elements serien superflus si no estiguessin al servei d'uns intèrprets a l'alçada de l'obra. Doncs bé, no tenim cap dubte que Hervás i Amargós brillen amb mèrits propis en la dicció d'aquest text en què l'autor de Granada va reflectir el rígid sistema d'idees i valors de l'Andalusia profunda i rural -en realitat l'Espanya tota- de temps amb l'ampli ventall de condicionaments, traumes, estereotips i servituds. Un món on el paper de cadascun dels sexes estava perfectament delimitat i del qual era impossible separar-se i on la realització plena de la dona només s'aconseguia amb la maternitat. I si aquesta esdevenia inviable, estava molt clar que ningú no hauria de posar en dubte qui era el, o per dir millor la, culpable. D'aquí parteix la gènesi del drama lorquià que condueix a la frustració de Yerma ia la decisió fatal que Hervás encarna amb força i convicció. Amb els dos protagonistes, David Menéndez, Bárbara Mestanza, Isabel Rocatti Vieja, I olanda Sey i Camila Viyuela en una interpretació coral generosa en encerts interpretatius a què ha contribuït l'aportació coreogràfica de Lali Ayguadé.

La “Yerma” de Martel/Hervás/Amargós pot amb tot mereixement sumar-se a aquesta brillant història que va iniciar Margarita Xirgu i va continuar Nuria Espert a l'escena barcelonina.