La Cúpula de Las Arenas recupera el seu espai teatral amb el musical “Cruz de Navajas”

“Quan tants locals teatrals es converteixen en centres comercials, a Barcelona s'ha donat el cas contrari: un centre comercial ha dedicat el millor espai al teatre” deia Joan Lluis Goas minuts abans que s'iniciés la representació del musical “Cruz de Navajas” amb què Las Arenas ha recuperat la Cúpula per a l'art escènic. Una funció que ja havia fet fa uns anys, però que va quedar inexplicablement interrompuda. Es tracta d'un espai gegantí amb la mateixa forma circular de l'edifici aixecat sobre el solar de l'antiga plaça de toros i la versatilitat del qual permet tot tipus d'utilitzacions amb grans aforaments. En aquest cas, com a teatre, a efectes teus s'ha muntat una gegantina estructura tubular que facilita la concurrència d'un considerable nombre d'espectadors.

Per a la seva reinauguració s'ha portat un musical excepcional, Cruz de Navajas, títol d'una cançó de Mecano, amb què es ret homenatge a aquest grup emblemàtic del pop-tecno espanyol que va brillar amb llum pròpia durant una llarga dècada, va aconseguir projecció internacional i ha quedat com una aportació fonamental a la història musical. La idea va partir del veterà promotor Gustavo Pérez Pastor i es va convertir en realitat no sense esforç, havent-se estrenat a Madrid i Bilbao abans de l'esclat de la pandèmia, però va haver d'esperar la recuperació de la normalitat per arribar, finalment, a Barcelona.

Hem de reconèixer que, en una temporada en què el públic de la ciutat comtal disposa d'excel·lent oferta de musicals, l'estrena de Cruz de Navajas constitueix una gratíssima sorpresa que enriqueix aquest panorama de forma força significativa. Perquè la veritat és que ens trobem davant d'un espectacle d'extraordinària categoria i ambició enorme. A diferència d'altres espectacles d'aquest mateix gènere, prescindeix de l'excusa d'un fil argumental perquè no intenta explicar una història, sinó traçar l'itinerari artístic de Mecano a través de la millor eina disponible que són les seves pròpies creacions. S'han seleccionat trenta-tants títols que interpreta una companyia formada per vuit veus d'excepcional categoria -entre elles, les de Clara Sánchez i Joan Liaño-, altres ballarins -un d'ells, a més, protagonista d'un parell de sorprenents números de destresa acrobàtica- i mitja dotzena de músics que executen les partitures en directe. Tots aquests elements humans s'emmarquen en un escenari d'immensa boca i estan acompanyats d'una escenografia que no dubtem a qualificar d'imaginativa i plena d'èxits. Utilitza com a base una gran pantalla sobre la qual es projecten espectaculars filmacions i creacions visuals i disposa a més de zones movibles que permeten obrir finestres per on apareixen alguns intèrprets o sobresurten elements com, per exemple, un piano de cua.

Fidel a l'esperit de Mecano, Cruz de Navajas suscita la complicitat dels espectadors, als quals es convida a participar corejant cançons o sumant-se al ball que es desenvolupa sobre l'escenari. En aquests moments bé es pot dir que la funció es converteix en un espectacle global on tothom se sent d'alguna manera coprotagonista. Per totes aquestes raons creiem que serà musical que es recordarà i que cal no perdre's. Fins i tot pels que no van ser fans de Mecano, perquè el resultat global excedeix de la pròpia dimensió de l'homenatge que es pretén rendir al projecte que van liderar Nacho i José María Cano amb Ana Torroja.