Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Volem lectors informats. I tu? Apunta't al nostre butlletí gratuït
El secretari general del PSE-EE, Eneko Andueza, ha lamentat la mort aquest divendres de l'escriptor perquè considera que és "l'aparador d'un país plural i divers".
L'escriptor madrileny d'origen lleonès Raúl Guerra Garrido --guanyador entre altres guardons del Nadal, el Premi Nacional de les Lletres i el de la Crítica de Castella i Lleó--, ha mort aquest divendres a Sant Sebastià als 87 anys.
Nascut a Madrid el 1935, Guerra Garrido residia a la capital guipuscoana, on la seva família va regentar una farmàcia, que va resultar completament destruïda pel foc provocat en un atac de la 'kale borroka'. El 1976 va obtenir el Premi Nadal per la novel·la 'Lectura insòlita del capital', i va ser guardonat el 2006 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. El 2005 va obtenir el Premi de la Crítica de Castella i Lleó per la seva novel·la 'La Gran Via és Nova York'.
D'ascendència lleonesa, va passar la seva infància a Cacabelos, a la comarca del Bierzo. Després d'estudiar Farmàcia, el 1960 es va establir a Sant Sebastià. El 1969 va publicar 'Ni heroi ni res', seguida el 1970 per 'Cacereño', que aborda l'emigració al País Basc. El 1971 va veure la llum l'assaig 'Medicaments espanyols'
El 1976 va obtenir el Nadal amb 'El capital', que narra la història d'un industrial basc segrestat per un grup abertzale que a la tancada només pot llegir 'El capital', de Karl Marx.
'La mar és mala dona' (Mondadori, 1987), va ser portada al cinema per Ferrán Llagostera, amb el mateix Guerra Garrido com a coguionista. L'escriptor es va endinsar també en el gènere negre i policíac amb obres com 'Escrit en un dòlar' (Planeta, 1983), 'El costum de morir i Tants innocents', (Espasa narrativa, 1996), guardonada el 1997 amb el Premi novel·la negra de la Ciutat de Gijón.
CRÍTIC AMB EL NACIONALISME
Membre fundador del Fòrum Ermua, va defensar actituds polítiques crítiques amb el nacionalisme i el pacte d'Estella. El 2001 se li va concedir a Barcelona, en un acte que va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu, el premi farmacèutic de l'any, promogut per l'editorial Mayo. Li va fer entrega del guardó la ministra de Sanitat Celia Villalobos. L'any 2006 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. També ha estat guardonat amb la Medalla al Mèrit Constitucional atorgada pel Govern espanyol.
El secretari general del PSE-EE, Eneko Andueza, ha lamentat la mort aquest divendres de l'escriptor perquè considera que és "l'aparador d'un país plural i divers".
El líder dels socialistes bascos ha mostrat, a través de les xarxes socials, pesar per la mort de l'escriptor. "Ens ha deixat Raúl Guerra Garrido. Davant d'aquesta Euskadi monocolor que alguns han pretès, la seva obra va ser el millor aparador d'un país plural i divers. Et trobarem a faltar", ha assegurat.
Per la seva banda, Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc, presidit per Consuelo Ordóñez, ha recordat que el 2019 Raúl Guerra va rebre el Premi Covite, juntament amb el també escriptor Fernando Aramburu, autor de Pàtria. Covite ha subratllat que Guerra va ser un dels primers escriptors que va tractar el terrorisme a les seves novel·les.
Finalment, el delegat del Govern al País Basc, Denis Itxaso, ha mostrat el seu "respecte i admiració" a l'escriptor mort. "Raúl Guerra Garrido va ser abans que res un escriptor i intel·lectual que no va renunciar mai a les seves idees malgrat l'alt preu que li van fer pagar per això", ha dit. A més, ha mostrat el seu "orgull" pel tribut que "merescudament li va rendir la Diputació Foral de Gipuzkoa per la seva trajectòria i dignitat".
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Escriu el teu comentari