Alex Rigola proposa una nova versió de “Hedda Gabler” d'Ibsen (Lliure Gràcia)

Arribo al Lliure de Gràcia per rebre informació de la versió de “Hedda Gabler” d'Ibsen que ha elaborat i dirigit Àlex Rigola i quan accedeixo a la sala observo que està ocupada per una enorme caixa de fusta de nou per set metres. Una porta oportuna em permet accedir al seu interior i em trobo llavors amb el mateix Rigola i els artistes que ha seleccionat per a aquest muntatge l'originalitat del qual parteix de la seva pròpia ambientació escènica. Perquè el calaix de fusta en qüestió és, alhora, espai escènic i lloc on, en unes grades disposades a aquest efecte, s'han d'acomodar els vuitanta espectadors que poden tenir cabuda en cada funció.

“Entrar en un escenari és un veritable malson per a qualsevol intèrpret perquè corre el risc de perdre l'excel·lència de la seva tasca actoral” ens diu Rigola i per això ha concebut aquest espai per al seu “Hedda Gabler”, un dels personatges femenins més complexos de la història del teatre i un excel·lent text de l'autor noruec. Rigola, responsable en aquest cas de dramatúrgia i direcció, opina que als teatres de gran aforament es perd bona part del treball interpretatiu. “En el teatre parlat l'única cosa veritablement fonamental és l'actor i tota la resta, secundària” i per a aquesta obra en concret va indicar que era necessari comptar amb un espai escènic en què els intèrprets poguessin jugar també amb una cosa tan important amb són també els seus silencis.

Valorant la validesa intemporal del text d'Ibsen, Rigola ho ha utilitzat per contextualitzar-lo en el temps present, en què la societat contemporània està perdent els seus referents i es troba, per tant, desubicada. "Vivim -va dir- una fase de canvi en què no sabem on som exactament i cadascú intenta buscar les seves pròpies sortides com els passa als personatges d'aquest drama". I afegeix que ha tractat que els protagonistes de ”Hedda Gabler” (Nausicaa Bonnín -la pròpia Hedda-, Miranda Gras, Pol López, Marc Rodríguez i Joan Solé) executin la seva feina de manera molt lliure però, alhora, molt complexa . “El treball actoral és una veritable bogeria i cal evitar el camí fàcil de repetir la mateixa frase un dia i l'altre, amb l'inevitable perill de sentir que s'està “representant”; cal tornar a l'essència de la interpretació en què no hi ha d'haver emocions preestablertes perquè en tot cas les emocions les ha de posar és el públic”. Tot plegat conforma un decàleg o una nova manera de treballar que Rigola va anunciar que explicarà al seu moment en un llibre.

Hedda Gabler estarà al Lliure de Gràcia del 29 de desembre a aquesta mateixa data de gener i per a la tardor s'ha previst una gira en castellà per la resta d'Espanya amb estada inclosa al Centre Dramàtic Nacional de Madrid. Així, les dues versions, catalana i castellana, faran bitlles. "L'únic que he intentat evitar que els intèrprets hagin d'alternar un i altre idioma en dies seguits" va confessar Rigola.