Lola Flores fa 100 anys: recordem a la 'Faraona'

La bailaora Lola Flores , que compliria cent anys el proper dissabte 21 de gener, celebra el seu centenari amb l'edició de l'obra 'Flores para Lola' (Dos bigotis i Egals) en què es remarca la seva faceta com a "icona pop" que volia "agradar a tothom".

"L'origen d'aquesta obra és fer una lectura subjectiva 'queer' i feminista de Lola: no és un llibre biogràfic, sinó una mirada subjectiva", ha assenyalat l'autor de l'edició, Carlos Barea, que ha optat per deixar a un costat també la "part mediàtica" de 'La faraona' als textos elegits.

És per això que a les pàgines de 'Flors per a Lola' no apareixen algunes de les anècdotes més conegudes de la bailaora, des del 'donar-se una pipazo' fins al famós pendent perdut a l'escenari, passant per la promoció --més mite que realitat-- que era algú que 'ni cantava ni ballava, però no podia perdre's el seu espectacle'.

Sí que estan al contrari altres històries que revelen un "símbol potent" de l'època, capaç de "transgredir les lleis i els clixés socials". "Va fer de la seva marginalitat un punt fort i va permetre una lectura a través de la passió. Lola Flores va ensenyar que un pot saltar-se les normes i viure el seu desig", ha explicat un dels autors del llibre, el filòsof i baialor Fernando López.

Per exemple, 'La faraona' afirmava en un programa de Lauren Postigo que quan ella morís, li agradaria que l'embalsamessin i estigués al Teatre Calderón perquè li "visquessin els marietes" . "És que la gent flipa amb les coses que deia, era més moderna que molts de moderns i cal llegir-la en el context de l'època", ha afegit Barea.

"Ella deia la paraula 'marieta' o que tenia amics homosexuals, almenys feia que s'escoltessin aquestes paraules i era dels pocs artistes que ho deia. No tenia cap problema en una època en què els trans eren vistos com a monstres per la societat o els homosexuals no existien", ha indicat l?editor.

També hi ha un espai en aquest llibre per a aquesta idea que gira al voltant del franquisme de Lola Flores. "És una cosa que no es pot obviar, però és que ella volia agradar a tothom i així ho deia. A més, ¿qui no anava a La Granja amb Franco? La voluntat de Lola no estava en allò que deia, sinó en allò que feia", apunta Barea.

Aquest llibre sobre Lola Flores s'ha fet de manera "aliena a la família", tot i que l'editor ha reconegut que volia comptar al pròleg amb la néta de la bailaora, Alba Flores. "No m'interessaven tant Lolita o Rosario com Alba, per això de la mirada generacional, però ella em va donar un dels 'noes' més generosos que he tingut a la meva vida: al final, estaria parlant de la seva família i ella ho sent així ", ha indicat.

UNA FIGURA OBLIDADA?

Barea ha cridat l'atenció sobre el fet de l'escàs ressò que té la commemoració d'un centenari sobre una de les artistes espanyoles més reconegudes al segle XX. "Aquí s'ha dit que s'emporta Lola al cor, un homenatge a Jerez i la reedició del llibre d'Umbral i poca cosa més, mentre que hi ha mil milions de coses per a l'any Picasso", ha lamentat.

"No és una cosa de la família, perquè a ella no li fa falta ia sobre a Lola Flores li sobra publicitat. Són les institucions les que haurien d'anar-hi, que sempre tenia el nom d'Espanya a la boca. De totes maneres. , tant és, perquè Lola Flores és una flama que mai s'apaga: avui puges un vídeo a YouTube amb ella i té milers de visites", ha recordat.

'Flors per a Lola' és una recopilació de textos amb autors menors de 40 anys --"volia que hi hagués una mirada generacional perquè a través de xarxes socials s'ha creat una icona", ha indicat--, amb textos d'autors com la periodista i crítica de cinema Pepa Blanes, la periodista Nerea Pérez de las Heras o l'activista Noelia Cortés, entre d'altres.