“M'agrada molt el que fas”, una comèdia de parelles per entretenir el lleure (Aquitània)

Les noves tecnologies han donat un nou sentit a la nostra vida i ens han facilitat molt les coses al punt, en molts casos, de convertir-se en eines imprescindibles. Qui seria avui capaç de moure's amb facilitat sense portar a mà el seu telèfon mòbil. Sembla que si no ho notem a la nostra butxaca és com si estiguéssim nus. Però és ben sabut que els mòbils permeten la geolocalització dels seus titulars i, per tant, poden ser també un instrument que condiciona la nostra llibertat. De fet, ningú ignora que, actualment, alguns delictes poden ser resolts pels agents de l'ordre i investigadors gràcies a les pistes que deixen els mòbils els seus actors. Això equival a dir que l'ús d'aquest mitjà de comunicació eficaç implica més o menys una evident intrusió en la nostra pròpia intimitat. Més encara quan els fem servir amb poca traça i deixem oberta la comunicació sense advertir-nos-en.

Qualsevol pot ori aleshores què és el que estem parlant, de qui i amb qui. Vet aquí un excel·lent punt de partida per a qualsevol ficció literària o dramàtica, que en aquest cas ha inspirat Carle Greep a escriure una comèdia titulada “M'agrada molt el que fas”. Degudament traduïda al català, adaptada i dirigida per Edu Pericas, es presenta al Teatre Aquitània amb María Garrido, Jordi Soriano, Elías Torrecilla i Nesa Vidaurrázaga al repartiment.

Greep ha articulat un text teatral perfectament enquadrable en el subgènere de les que solem anomenar “comèdies de parelles”, és a dir aquelles la fusteria argumental de les quals s'articula al voltant de dues parelles d'amics/socis/esposos/amants que es reuneixen a la casa de algun d'ells amb qualsevol motiu i la trobada del qual dóna lloc al desenvolupament d'una sèrie de situacions imprevistes que culminen amb un final inesperat. Són, per tot això, obres teatrals de muntatge senzill i que permet una notabilíssima economia de mitjans ja que rarament exigeix més de quatre intèrprets.

En aquest cas concret, Greep ha optat a “M'agrada molt el que fas” per escriure una comèdia lleugera basada en l'humor i en què la peripècia dels personatges dóna peu a una sèrie de gags i situacions l'objectiu de les quals no va més allà que atendre dignament l'entreteniment del públic, cosa que no impedeix que inclogui de manera més o menys evident una crítica de certs defectes molt propis de la personalitat humana com són, en aquest cas, la hipocresia i la maledicència. Amb un decorat únic, senzill i auster, però en què es contextualitza bé el text, l'acció discorre sense ensopegades durant noranta minuts i la veritat és que el públic el basa bé i riu o somriu una vegada i una altra davant els disbarats que ocorren sobre lescenari. No es pot demanar més a una obra com aquesta que intenta entretenir si més ambicions i que ho aconsegueix raonablement bé.