CaixaForum Barcelona, nou epicentre de la fotografia experimental

La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació ”la Caixa”, Isabel Salgado; la directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, i la comissària Julie Jones han presentat aquest dijous Visions expandides. Fotografia i experimentació a CaixaForum Barcelona. 

Dins la seva programació, la Fundació ”la Caixa” presta una atenció especial a l’art de la fotografia amb l’objectiu de mostrar la influència de les imatges en la sensibilitat contemporània i destacar el paper dels grans creadors visuals del segle XX i, també del XXI, en la nostra manera de veure el món. Amb aquest objectiu ha organitzat exposicions dedicades als grans noms de la fotografia, com ara Jacques-Henri Lartigue, Eugène Atget, Robert Doisneau, William Klein, Richard Avedon, Diane Arbus, Henri Cartier-Bresson, Willy Ronis, Philippe Halsman o Robert Capa. 

Aquesta vegada, la Fundació ”la Caixa” es torna a aliar amb el Centre Pompidou, institució de referència en l’art modern i contemporani que posseeix un dels fons més importants de fotografia de tot Europa, per exposar una nova mostra, Visions expandides. Fotografia i experimentació, després d’haver estrenat el 2020 Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i en el cinema, que explorava la intensa relació que fotògrafs i cineastes han mantingut amb la ciutat moderna al llarg del segle XX i al segle XXI. 

Aquesta mostra arriba a CaixaForum Barcelona després d’estrenar-se a CaixaForum Madrid i més endavant viatjarà a CaixaForum Sevilla i CaixaForum València. Es tracta de la tercera exposició que neix de l’aliança conjunta que la Fundació ”la Caixa” i el Centre Pompidou van segellar el juliol del 2019 per a l’organització conjunta d’exposicions en anys posteriors. Després de Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i en el cinema, totes dues institucions van col·laborar per portar a Espanya l’exposició L’univers de Jean Prouvé. Arquitectura / Indústria / Mobiliari. 

El projecte expositiu proposa un recorregut per l’experimentació fotogràfica des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Visions expandides. Fotografia i experimentació ofereix una història de la fotografia experimental a través dels rics fons de les col·leccions del Musée National d’Art Moderne - Centre de Création Industrielle (Mnam-Cci), Centre Pompidou. Lluny de fer-ne una lectura lineal i cronològica, la mostra posa en diàleg obres històriques i contemporànies, amb l’objectiu d’emfatitzar afinitats tècniques, formals i temàtiques, al llarg de sis seccions: «Llum», «Moviment», «Alteracions», «La visió a prova», «Recrear mons» i «Anatomies».

Des dels orígens, la fotografia ha estat subjecta als avenços nombrosos i constants dels processos químics i tècnics. Al començament del segle XX, artistes d’avantguarda com els dadaistes i els surrealistes, com també els artistes moderns propers al constructivisme, van mostrar un interès especial pel mitjà fotogràfic, que aleshores es considerava l’eina contemporània per excel·lència. De fet, la fotografia no tan sols oferia noves possibilitats formals per explorar i expressar l’esperit dels temps moderns, sinó que, pel fet de no estar vinculada a una llarga tradició ni a les xarxes de difusió clàssiques, encarnava també la llibertat d’acció i pensament al servei d’innovacions formals i de crítiques socials o polítiques. D’aquesta manera, collages, fotomuntatges, fotogrames i punts de vista radicals van generar una nova gramàtica visual.

A la segona meitat del segle, una nova generació portaria encara més lluny aquestes experimentacions visuals i diluiria totes les fronteres establertes entre les diferents disciplines artístiques —pintura, escultura i cinema, però també performance. Aquesta investigació i aquesta creativitat constants persisteixen actualment gràcies a nombrosos artistes que qüestionen la naturalesa de les imatges i el seu rol en el món actual. Ara, fruit de la revolució impulsada per les tecnologies digitals, traslladen la fotografia experimental a horitzons creatius inèdits. 

La mostra reuneix 171 obres de 99 artistes de diferents èpoques i moments, com ara Man Ray, Lázsló Moholy-Nagy, Pierre Cordier, Liz Deschenes, Maurice Tabard, Roger Parry, Sara Cwynar, Paolo Gioli, Pol Bury, Ellen Carey, Jeff Guess, Vera Lutter, Bruce Conner, Alexandre Rodtchenko, James Welling, Raoul Ubac, Tacita Dean, Nalini Malani, William Klein, Raymond Hains, Olafur Eliasson, Harold Eugene Edgerton, Barbara Morgan, Heinz HajekHalke, Hergo, Nigel Henderson, Florence Henri, Constantin Brancusi, Paul Éluard, Suzanne Muzard, Lisa Oppenheim, André Breton, Barbara Kruger i Rudolf Steiner, entre molts d’altres. Com a novetat, l’exposició incorpora a CaixaForum Barcelona una fotografia botànica d’Emili Godes de la dècada de 1930 procedent dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en representació dels autors espanyols. En les properes seus expositives, s’hi sumaran altres instantànies de fotògrafs espanyols. 

Els creadors d’aquestes obres procedeixen d’àmbits i disciplines molt diversos, com ara l’art, la ciència, el disseny gràfic, l’arquitectura, la poesia, la il·lustració, l’astronomia i l’escriptura, entre d’altres. Atesa aquesta diversitat i la dificultat de posar fronteres als múltiples àmbits de treball d’aquests artistes, la comissària de la mostra, Julie Jones, fa referència al fotògraf experimental com un «inventor». Ho fa a propòsit d’una citació de l’artista i dissenyador Gérard Ifert, a qui el Centre Pompidou va dedicar part d’una exposició sobre les relacions entre la fotografia abstracta i el disseny gràfic.