A l'octubre arribarà a Barcelona el musical de “El temps entre costures” al Teatre Apolo

A Gràcia, Imperi, la “supervedette dels ulls agarens” se li haguessin posat els pèls com a escàrpies d'haver sabut que al mateix teatre on ella capitanejava “les alegres noies de Colsada” es transformaria en un dels primers coliseus musicals de la ciutat, sinó d'Espanya. En efecte, recuperat el teatre Apol·lo del Paral·lel d'un futur incert a causa de la inexistència de disposicions testamentàries per part de longeu empresari que el va gestionar durant mig segle, tot convidava a pensar que pogués estar condemnat a altres funcions fins que va aparèixer Enrique Salaberría, president Smedia i no només el va salvar, sinó que ho ha posicionat en una primera posició. “Hem volgut posar en valor un espai escènic des de fa tres anys i crec que ho hem aconseguit” va dir, i bona prova d'això han estat produccions com “Antoine”, “Fama” o “Qui va matar Shelock Holmes?”, així com en aquesta darrera temporada “Pretty woman”.

Però com que no s'ha d'adormir als llorers, ja s'anuncia la nova producció que ocuparà la cartellera de l'Apolo a partir d'octubre. Serà la versió en teatre musical “El temps entre costures”, una novel·la de María Dueñas sobre Madrid, la ciutat internacional de Tànger i el protectorat espanyol al Marroc durant la guerra civil. El projecte l'ha presentat a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona la mateixa autora del llibre, acompanyada del compositor Iván Macías, el productor del musical Darío Regattieri, els dos protagonistes, Alba Cuartero i Jan Forrellat i el Salaberría.

El lloc de la presentació no havia estat escollit de manera gratuïta. Com els que hagin llegit la novel·la saben, la trama narrativa gira al voltant de l'activitat d'una modista a la zona nord del Marroc en aquells anys assenyats i per això la trobada hagi discorregut entre maniquins i patrons. I és que el vestidor té, en aquesta obra, un paper fonamental ja que, com va comentar Dueñas, es fan 280 canvis de vestidor, de vegades en menys d'un minut, cosa que obliga els intèrprets a un esforçat fregolisme. "S'ha buscat -va afegir- no només la fidelitat dels vestits i altres elements del vestidor amb l'època, sinó que fins i tot s'han aconseguit peces originals, com ara alguns uniformes espanyols i alemanys".

El temps entre costures inclou vint-i-dues cançons, que són, en general, expressió també d'aquell temps, encara que amb un tractament molt actual. En tot cas, música i text (amb llibret de Félix Amador) no tenen solució de continuïtat perquè tots dos elements dramàtics estan perfectament ensamblats entre si. Amb algunes peces particularment significatives entre les quals Dueñas va recordar un tanguillo del carnestoltes gadità que el públic rep sempre amb entusiasme. O el duo entre Sira (Cuartero) i Marcus (Forrellat) que van interpretar a la presentació.

Salaberría va comentar finalment la seva admiració per la força creativa i el fort arrelament teatral del Paral·lel barceloní. Amb seguretat que "El temps entre costures" confirmarà aquesta optimista i esperançadora visió de l'empresari de l'Apolo.