“Lali Symon”, una comèdia per a tres grans actrius (Romea)

Hi va haver un temps en què els autors teatrals escrivien les seves obres “per encàrrec” d'algunes de les grans figures de l'escena i així tenien plena garantia que els textos dramàtics s'ajustessin com un guant a les seves característiques i peculiaritats interpretatives. No tinc gaire clar que Sergi Belbel hagi seguit aquesta antiga tradició, però el cert és que “Lali Symon”, que acaba d'estrenar sota la seva direcció al Romea, resulta plenament d'acord amb les tres intèrprets que encarnen els altres personatges d'aquesta. comèdia: Emma Vilarasau, Mont Plans i Júlia Benjoch.

Com que haurà col·legit l'amable lector tots els personatges són femenins, dada rellevant i gens gratuïta perquè exigeix, com és el cas, que l'autor se subsumeixi en una psicologia que no és exactament la seva. Esforç que han realitzat amb èxit amb anterioritat altres dramaturgs i del qual Belbel surt molt ben parat perquè ha aconseguit dissenyar tres personatges que, si bé units per una estreta relació consanguínia -són àvia, mare i néta- cadascun adquireix els trets que es suposa han de caracteritzar les edats representades. D'altra banda, l'autor les ha situat a l'ambient teatral que coneix tan bé, ja que una d'elles, la filla-mare, és actriu o, com ella prefereix definir-se, “còmica”, cosa que ens convida a incardinar la comèdia en el gènere del “teatre al teatre”. Encara que en aquest cas ho fa utilitzant una forma enginyosa en què incardina els monòlegs de l'actriu amb el desenvolupament de la seva presència a la vida familiar, en què ha d'afrontar una relació no sempre fàcil amb una mare anciana i una filla adolescent.

Emma Vilarasau assumeix aquest paper diacrònic en què encarna successivament la còmica amb la filla i mare de família, cosa que l'obliga a una successió alternativa de rols diferents que exigeixen el seu propi llenguatge, ritme i fins i tot aparença física, per la qual cosa ha de canviar una vegada i una altra de vestuari i pentinat. L'actriu meravellosa, resplendent, còmplice amb el seu públic i espectacularment caracteritzada es transforma després a casa seva en una mestressa de casa obligada enfrontar-se amb una situació familiar no exempta de complexitats. Val a dir que Vilarasau -que va recordar en la presentació d'aquesta obra haver viscut amb la seva mare una situació d'alguna manera anàloga- resol aquest difícil itinerari amb absoluta propietat.

Però paral·lelament hem d'expressar la nostra admiració rendida per Mont Plans, una actriu d'il·limitats recursos, que ha acceptat convertir-se en una àvia entranyable, però rondinaire i desapacible, cosa que interpreta fent ús de la immensa gamma de recursos dels quals és posseïdora. Les seves actituds, gestos i entonacions s'apliquen en cada moment amb l'habilitat suficient per suscitar una vegada i una altra les riallades del públic. I, en fi, a les dues citades cal afegir la jove Júlia Benjoch, a qui ha correspost la difícil tasca de complementar aquestes dues grans i veteranes actrius, afany que resol amb tota dignitat.

“Lali Symon” és una comèdia agradable, amb moments de particular brillantor, en què Belbel planteja la dicotomia entre allò real i allò fingit, entre la vida i el teatre, dos àmbits que a vegades són difícils de delimitar i que en aquest cas permeten el desenvolupament d'una veritable competició per al lluïment de tres grans actrius.