La Sala Fènix inicia la nova temporada amb “El llibre d'Ester”

No s'ha acabat l'estiu quan es reinicia la nova temporada teatral amb novetats que, segons sembla, s'aniran succeint a un ritme accelerat. Tot convida a pensar que en els propers mesos gaudirem d'una cartellera pletòrica d'ambicioses produccions, moltes musicals perquè el públic de Barcelona s'ha rendit per fi a aquest tipus d'espectacles. Una oferta que no ha d'ocultar no obstant la meritíssima tasca que desenvolupen les salles de l'off, l'anomenat “teatre de proximitat”, amb locals de parvo aforament i encara més parvos mitjans, però que presenten propostes gairebé sempre innovadores i interessants.

La primera ens arriba de la Sala Fènix del carrer Riereta 31. Es tracta del llibre d'Esther, un monòleg de Marc Xalabarder a càrrec de la companyia resident, que protagonitza Anna Tamayo i dirigeix Alba Teixidó. Xalabarder ha escrit un text força críptic centrat en l'evolució mental d'una dona de feines que fabula sobre un món imaginari que el porta a discórrer per itineraris mentals insospitats i en bona mesura incomprensibles, tot sota la discreta vigilància d'un facultatiu cognom Puigvert ( sí, sí, com el famós uròleg barceloní, només que en aquesta obra el metge en qüestió és siquiatra).

Si interpretar un monòleg és, en tot cas, un repte per a qualsevol artista, dir durant prop de 75 minuts un text com el que ens ocupa constitueix un afany notable que Tamayo resol amb eficàcia. L'actriu es mou per l'espai escènic amb veritable soltesa, manifesta uns dots interpretatius excel·lents i aconsegueix amb un esforç que cal qualificar de sobrehumà que la funció resulti digerible. I és que, més enllà del text dramàtic mateix, el que realment captiva en aquest cas l'espectador és l'actuació la intèrpret.

Cal afegir que en una funció com aquesta i en un espai escènic de dimensions tan reduïdes com el de la Sala Fènix, la posada en escena resulta primordial. En aquest cas, s'ha resituat la distribució del pati de butaques col·locant els espectadors al voltant d'aquest espai, cosa que permet a Tamayo un contacte directe amb ells i fins i tot interactuar interpel·lant-los o lliurant alguns objectes, com certes pedretes (que, això sí , cal tornar al final perquè la casa no està per desaprofitar mitjans) En aquest ordre de coses sobresurt una il·luminació molt ben articulada que subratlla adequadament el moviment de l'actriu.

Tot plegat fa de “El llibre d'Esther” un exercici actoral excel·lent i, per tant, un espectacle interessant més enllà del propi text.