“Lola, el musical”, un espectacle per celebrar el centenari del naixement de Lola Flores (Apolo)

Lola Flores va néixer, com tothom sap, a Jerez de la Frontera. Però el que potser no tothom recordi és que la seva vida va canviar a Barcelona, concretament en un local anys ha desaparegut que es va anomenar “El Toll de la Pava”, va ser important temple flamenc de la postguerra i estava situat al carrer Escudillers, on després va funcionar el cabaret New York i ara hi ha, si no estic equivocat, una botiga d'artesanies diverses per a guiris. Certa nit, en una època en què Lola era parella artística i sentimental amb Manolo Caracol va acudir a l'indicat local on treballava un guitarrista gitano de Gràcia anomenat Antonio González, però que tothom coneixia amb el sobrenom d'EL Pescaílla. Veure's i quedar enamorats tots dos de l'altre va ser una fletxa immediata que va acabar en casament i amb diversos fills, tots artistes com els seus pares.

Doncs bé, en aquesta mateixa ciutat i al teatre Apolo es rendeix aquests dies homenatge a la genial Lola Flores amb un brillant espectacle titulat “Lola. El Musical”. Concebut per Rafa Sánchez i codirigit amb Juan Ramón Utrera, reencarna la figura de la gaditana Verónica Carmona, amb Raúl Palomo com El Pescailla, Jesús González al paper de Caragol i Vito Jiménez al d'Antonio González.

En total, set intèrprets-cantants, sis balladors i balladores i cinc professors que reviuen sobre l'escenari una vida que va estar plena de moments feliços, encara que també de circumstàncies tristos. Amb un fil argumental senzill i sense pretensions s'enfilen les fites fonamentals de l'esdevenir de l'artista de jerezana, alguns dels èxits més grans interpreta amb excel·lent veu i bon fer Verónica Carmona. Potser la fesomia dels intèrprets no coincideix necessàriament amb la que recordem dels personatges reals, però aquest és un detall que no té més importància perquè és l'ànima, el cor i el sentiment d'aquella dona extraordinària que va ser qualificada pel senyor José María Pemán com a remolí de colors el que aquest espectacle conserva amb tota dignitat.

Reinterpretar una gran figura constitueix sempre un repte arriscat, però tots els que intervenen a “Lola. El musical” aconsegueixen fer-ho de manera excel·lent. D'aquesta manera, resulta ser un espectacle brillant, amb música i veu en viu, és clar (cosa que comporta la servitud que fallin de vegades els micròfons de solapa, una cosa inevitable però perfectament excusable i que es resol amb gran professionalitat) que homenatja amb tota dignitat a una de les nostres artistes més universals la vida dels quals va canviar una nit a Barcelona, no gaire lluny del teatre Apol·lo.