“The party”, una comèdia dramàtica amb embolics matrimonials i una mica més (Poliorama)

No sempre passa el que és previsible. Per exemple, que una obra de teatre amb èxit es converteixi en pel·lícula. De vegades passa el contrari i amb raó. Perquè Sally Potter és una dona de cinema, autora d'èxits guions per a la pantalla gran, un dels quals va ser el de “The party”, que sota la seva pròpia direcció va ser rodat el 2017 i ens arriba ara convertit en obra de teatre. En efecte, Sergi Belbel ho ha traduït i adaptat al català i així s'ha presentat al teatre Poliorama.

The party és una comèdia dramàtica amb desenllaç fins a cert punt imprevist perquè l'espectador pot endevinar-ho des del principi, encara que haurà d'esperar al final per comprendre'l. De fet, és el resultat fatal de les tensions que s'han anat aflorant al llarg d'una trobada de matrimonis. És, per tant, una “comèdia de matrimonis” si bé, a diferència de les més gastades i convencionals, escrites per a muntatges de pocs recursos i per això amb quatre personatges justos, en aquest cas l'autora ha llençat la casa per la finestra i n'ha parit fins a vuit, un només a la ficció, ja que no té presència real sobre l'escenari.

El desenvolupament de l'acció dramàtica gira al voltant de les suposades relacions d'amistat entre totes aquestes parelles, reunides per celebrar el nomenament de l'amfitriona com a ministra de Sanitat. Unes relacions que resulten ser molt més complexes del que aparenten perquè després de la capa de cordialitat tots amaguen secrets i moltes relacions il·lícites entre els uns i els altres. Com hem de confessar que no hem vist la pel·lícula de Potter, no som capaços de discernir si el to que li ha volgut donar Belbel és el mateix del film, ja que el director català ha optat per dotar aquesta comèdia dramàtica, que també ha estat qualificada com a thriller, d'un ambient molt proper a la farsa, potser com a forma de subratllar el missatge subjacent implícitament i del qual es desprèn una crítica més menys evident d'un tipus de societat de classe mitjana acomodada teòricament d'esquerres.

El repartiment compta amb intèrprets destacats, però volem subratllar l'actuació d'Àngels Gonyalons, deliciosa en el seu paper April, dona autosuficient, mandona, descarada i desllenguada, rol que interpreta amb tota propietat.

The party no és certament una comèdia dramàtica transcendent ni ho pretén, però no per això evita subratllar la banalitat que impera en certes relacions socials contemporànies. I no només a la societat britànica.