Exercicis d'immobilitat, nou llibre de relats de Sonia Hernández

Nascuda a Terrassa, Sonia Hernández és filòloga i periodista, però va debutar com a autora literària amb poesia perquè es va adonar que “la literatura és la necessitat expressiva que parteix d'una imatge” i no hi ha res millor que la lírica. Després va traslladar aquesta inquietud a la narrativa i per això van sorgir les novel·les i llibres de relats que porta publicats fins ara. L'últim d'aquests darrers “Exercicis d'immobilitat”, el tercer amb el segell de Penya-segat que, segons ens va explicar, forma d'alguna manera una trilogia amb els anteriors perquè tots tres expressen el seu concepte sobre la “generació dels setanta” “quan anàvem a tot i tot ho esperem, encara que el cas és que no va arribar”.

Hernández pertany a aquesta generació ja que va néixer el 1976, una dècada en què tot es fiava a la llibertat recobrada i al desenvolupament econòmic, factors que van suposar un canvi total amb les generacions anteriors que havien viscut en un marc d'estabilitat. “Però t'adones que després no va ser tal com esperàvem i vam estar obligats a ressituar les nostres expectatives. Tot i això, sóc conscient que vivim una transició molt interessant en què molts acabessin quedant al marge i que a més va ser molt diferent de l'actual perquè encara no havien arribat les noves tecnologies que han transformat la nostra vida”.

La seva afecció pel relat curt es basa en “la intensitat d'un món els personatges i situacions dels quals cal desenvolupar en el pensament més que en la descripció del seu significat. És un gènere on aquest tipus d'indagacions són molt còmodes de desenvolupar. Encara que, per altra banda, els meus contes són, en el fons, novel·les breus”. Hernández és conscient que el relat curt no posseeix la mateixa valoració que la narrativa llarg format: “em sembla molt injust, però és veritat que hi ha un cert menyspreu i no només al sector de la crítica, sinó el que és pitjor, també en alguns escriptors. Estic convençuda que és un gènere molt potent que permet a l'autor desenvolupar una escriptura simbòlica, una feina de què es pot aprendre molt i que suposa a més un exercici de reflexió i de pensament que em disgusta que no es valori com es mereix”.

Els seus contes “surten d'una imatge que m'incomoda o inquieta i que necessito explicar-me i per tant el que escric durant un temps hi està relacionat. D'aquí ve la conseqüència que tots els relats inclosos en una mateixa obra mantenen certa il·lació entre si, coincidència que he de reconèixer que de vegades sorgeix de manera inconscient. En cas que estem comentant és la immobilitat. I és que sóc força lineal a la meva feina, cosa que passa des del meu primer llibre de contes, en cadascun dels quals subjau un cert tipus d'inquietud (sobre la inadaptació, la identitat…)

Cada llibre de relats curts està escrit en un moment determinat i els d'“Exercicis d'immobilitat” ho van ser el bienni 2021-2023. Aquest fet que ens porta a preguntar-li si, iniciat un altre bienni creatiu, assumeixi algun nou ordre de preocupacions que pot ser el motor de la seva següent obra literària i encara que se'n resisteix a parlar perquè creu que pot portar malament, acaba suggerint que ara mateix està preocupada per l'esgotament –expressió de la qual creu que és l'actual pandèmia d'insomni– o l'abandó i la convalescència. El temps dirà si aquesta premonició es transforma en nou títol que ens convidi a comentar-hi.