Compte enrere per una de les pel·lícules de terror més esperades dels últims temps

El pròxim 20 de juny, els amants del cinema de terror i ciència-ficció tenen una cita ineludible amb l'estrena d'una de les pel·lícules més anticipades de l'any: ‘28 anys després’, el tercer lliurament de la icònica saga iniciada en 2002 amb 28 dies després. Han passat més de dues dècades des que Danny Boyle (director) i Alex Garland (guionista) sorprenguessin el món amb el seu brutal i revolucionària visió de l'apocalipsi zombi. Ara, tots dos creatius es retroben per a continuar una història que, pesi al temps transcorregut, continua més vigent que mai.

El títol no deixa lloc a dubtes: han passat 28 anys des que el brot del virus de la ràbia es va escapar d'un laboratori de bioarmes, provocant el col·lapse total del Regne Unit. El tercer lliurament ens situa en un món que continua marcat per la quarantena, la por i la mutació, tant dels infectats com dels mateixos supervivents.

Un Regne Unit aïllat... i encara infectat

Lluny de mostrar una recuperació, ‘28 anys després’ presenta un país que continua immers en el caos. Encara que alguns grups humans han aconseguit adaptar, com els habitants d'una illa connectada per una carretera militaritzada, l'amenaça no ha desaparegut. I és precisament quan dos dels seus membres abandonen aquesta relativa seguretat quan es desencadena la trama: un viatge a l'exterior que els revelarà secrets ocults, meravelles inesperades... i horrors inimaginables.

Perquè en aquest univers no sols han mutat els zombis. També ho ha fet l'ànima humana. El que abans era un virus biològic, ara és també una reflexió sobre el que significa sobreviure, decidir i conviure amb la desconfiança.

Repartiment de luxe i una picada d'ullet als fans

La pel·lícula compta amb un elenc de primer nivell encapçalat per Aaron Taylor-Johnson, Jodie Menjar i Ralph Fiennes, que encarnen a nous personatges enfrontats a un món en ruïnes. Encara que Cillian Murphy, protagonista del primer lliurament, no torna com a actor, sí que ho fa com a productor. Les xarxes, no obstant això, no perden l'esperança: veurem finalment un cameo de l'actor irlandès? La incògnita es resoldrà en pantalla.

De la ficció al reflex social: una història amb rerefons

En una recent entrevista amb la revista Empire, Alex Garland va revelar que un dels elements clau que li van inspirar a desenvolupar el guió va ser el Brexit. Segons el guionista britànic, l'aïllament polític del Regne Unit li va servir com a paral·lelisme perfecte per a reforçar el clima de desconnexió, solitud i incertesa que regna en la pel·lícula.

“No pensava tant en la Covid, perquè estava massa present. Però sí en el Brexit. En com la resta del món semblava mirar cap a un altre costat, com si el Regne Unit ja no importés. Aquesta sensació que alguna cosa s'havia trencat per sempre”, va explicar Garland.

Una saga que va marcar un abans i un després

‘28 dies després’ va redefinir el cinema de zombis amb una mirada més crua, pròxima i realista al terror víric. Li va seguir en 2007 28 setmanes després, dirigida per Juan Carlos Fresnadillo, que va expandir l'univers amb una altra història de supervivència i tensió. Ara, ‘28 anys després’ arriba per a tancar —o potser obrir— un nou capítol d'aquesta narrativa postapocalíptica que ha deixat empremta en tota una generació.

Amb un rerefons que connecta el terror amb la crítica social, i amb un equip creatiu de primer nivell, aquest nou lliurament no sols promet emocions fortes, sinó també una lectura contemporània sobre l'aïllament, la por col·lectiva i l'evolució humana en temps de crisi.

El compte enrere ha començat: el 20 de juny, les sales de cinema tornaran a omplir de crits, tensió... i preguntes incòmodes. Perquè en l'univers de 28 anys després, el veritable perill no sempre corre. A vegades, simplement observa.