Per què es desvincula el Sónar del seu principal accionista?

El Festival Sónar ha sortit al pas de la creixent pressió internacional del moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) i de les crides al boicot després de conèixer la vinculació del seu principal accionista, el fons estatunidenc KKR, amb inversions en empreses tecnològiques israelianes. En un comunicat emès aquest dimarts, el Sónar ha volgut marcar distàncies de manera taxativa: "Ens desvinculem de qualsevol acció de KKR".

El missatge arriba en un context especialment tibant. Des de fa setmanes, el moviment BDS —inspirat en l'activisme contra l'apartheid sud-africà— venen assenyalant als macroesdeveniments culturals finançats per KKR per la seva presumpta complicitat amb el conflicte en Palestina. El Sónar, una de les grans cites internacionals de la música electrònica, s'ha vist directament afectat, amb més d'un centenar d'artistes signant un manifest que exigeix al festival trencar vincles amb el fons.

Entre els signants figuren figures destacades com l'artista veneçolana Arca, el britànic Hamdi o Fever Ray, antic integrant de The Knife. Tots ells reclamen que el Sónar "es distanciï de les inversions còmplices de KKR" i adopti les directrius ètiques del moviment BDS.

El vincle amb KKR: una relació indirecta però polèmica

Per a entendre l'origen d'aquesta controvèrsia, cal remuntar a juny de 2024, quan KKR va adquirir el grup Superstruct Entertainment, propietari de la majoria accionarial del festival Sónar, a més d'altres esdeveniments com el Brunch Electronik o el FIB (Festival Internacional de Benicàssim).

Superstruct havia entrat en l'accionariat del Sónar en 2018, a través de la signatura Providence. Amb la compra per part de KKR, el festival barceloní va passar a estar sota el paraigua d'un dels fons d'inversió més grans del món, amb seu a Nova York i forts interessos en sectors com la ciberseguretat, la tecnologia o l'immobiliari, entre altres.

Segons diverses organitzacions de drets humans, com el Centre d'Assistència Legal i Drets Humans de Jerusalem (JLAC), KKR manté vincles amb empreses actives en territoris ocupats palestins, una acusació que ha deslligat protestes internacionals.

Sónar reafirma la seva independència i compromís ètic

Davant la polèmica, l'equip del Sónar ha volgut deixar clara la seva postura. En el seu comunicat, asseguren no tenir “ingerència ni, per descomptat, cap control sobre les inversions o decisions” de KKR i subratllen que la independència del festival continua sent total, tant en la seva línia artística com en la seva gestió i valors.

A més, han expressat la seva solidaritat amb la població civil palestina, atrapada en el que qualifiquen com una "catàstrofe humanitària a Gaza". També han estès aquesta solidaritat “a totes les persones que sofreixen les conseqüències de la violència i la vulneració de drets humans en el món”.

Des de l'organització reivindiquen el Sónar com “un terreny de llibertat creativa” i “una eina de transformació social al servei d'artistes i pensadors/as”. I conclouen amb una declaració contundent: “Sónar és un festival de tots, no subjecte a les sigles de ningú”.

I ara què?

La polèmica posa en evidència una realitat cada vegada més freqüent en el panorama cultural global: la tensió entre el finançament privat dels grans esdeveniments i l'exigència ètica d'artistes i públics. El cas del Sónar il·lustra com les decisions corporatives dels grans fons internacionals poden tenir un impacte directe en la cultura local, fins i tot quan els festivals no participen activament en aquestes decisions.