“Nomen nescio”, un muntatge dramàtic sobre les dones sense nom o sense identitat

Al carrer del mateix nom, La Gleva és un dels nombrosos teatres de proximitat repartits al llarg i ample del mapa urbà. Espais de dimensions reduïdes, però oberts a projectes gairebé sempre interessants, com el que arriba de la mà de Paula Blanco i que va sorgir arran d’un viatge a Polònia, on l’autora es va enfrontar a la proximitat immediata de la guerra i a la realitat de la migració provocada per aquest conflicte. D’aquí va néixer “Nomen nescio”, expressió que fa referència a aquelles persones que no tenen nom conegut o que manquen d’identitat pròpia, i que en aquest cas s’aplica a tres dones representatives del drama que viu actualment l’Europa central.

“A partir de la idea del jardí europeu —diu Paula— suposadament civilitzat, ordenat, culturalment desenvolupat i representatiu d’uns valors democràtics, subjacents a la pròpia concepció de la Unió Europea, volem desplegar una nova cartografia en la qual intèrprets i espectadors puguem desplaçar-nos i desorientar-nos. Les nostres guies principals, en aquest viatge, són tres dones: la Chawa, refugiada de les guerres de Txetxènia; la Zala, primera dona policia pastó de l’Afganistan; i l’Olena, ucraïnesa del Donbass, que abandona la seva carrera artística per unir-se a l’exèrcit ucraïnès. Als confins orientals d’aquest mapa europeu que decideix quines vides mereixen ser viscudes, hi ha sempre presents les Nomen nescio, és a dir, les sense nom. Aquelles que —amb identitats anònimes— han perdut la vida intentant creuar fronteres i accedir al «nostre» jardí”.

L’espai escènic esdevé, per tant, un símbol cartogràfic on es desenvolupa aquest drama humà que interpreten la mateixa autora i Susanna Barranco sota la direcció de Martí Torras. Tot plegat, un cant vibrant contra la guerra i la marginació imposada per fronteres, en molts casos arbitràries i artificials, protagonitzat per la veu de tres dones representatives de tres orígens i situacions diferents.