El llegat d'Eduard Toda, el diplomàtic que col·leccionava mons

Eduard Toda i Güell (1855-1941) va ser molt més que un diplomàtic o un erudit. Va ser un viatger incansable, orientalista apassionat i, sobretot, un col·leccionista d'ànimes culturals. La seva vida va ser un mosaic de sabers, llengües i objectes, entreteixits amb la voluntat de preservar el que uns altres oblidaven. La seva col·lecció, disseminada avui entre museus i biblioteques, és testimoniatge d'un home que va entendre el col·leccionisme com un acte de memòria, un deure amb el passat i una ofrena al futur.

Nascut a Reus, en una família acomodada, Toda aviat va mostrar un interès desbordant per les humanitats. La seva carrera com a diplomàtic —amb destinacions tan exòtiques com Egipte, la Xina i el Regne Unit— no va ser un obstacle, sinó la via perfecta per convertir en un pioner de la museología moderna i un dels primers orientalistes catalans. Allí on anava, buscava més que el pintoresc: reunia llibres estranys, manuscrits, escultures, objectes religiosos i peces arqueològiques, no amb l'ànim de posseir, sinó d'entendre.

El seu pas pel Caire va marcar un punt d'inflexió. Toda va ser un dels primers europeus a interessar per la cultura copta i a adquirir objectes de valor arqueològic egipci. En aquesta etapa va forjar també una amistat amb l'egiptòleg Gaston Maspero, i la seva labor a Egipte li va permetre col·laborar amb institucions europees per a l'estudi i conservació d'antiguitats.

El col·leccionisme de Toda va ser inseparable de la seva visió il·lustrada. Conscient del risc de la pèrdua patrimonial —ja fora per l'espoli colonial o el desinterès institucional—, va donar en vida una part substancial de les seves col·leccions. Va ser benefactor de la Biblioteca de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Institut d’Estudis Catalans. El seu llegat en aquests centres és immens: des de deixants funeraris egipcis fins a manuscrits xinesos, des d'art gòtic català fins a ceràmica popular.

També va ser clau en la recuperació del monestir de Poblet, al qual va consagrar els últims anys de la seva vida. Toda es va retirar allí en els anys 30 i va promoure la seva restauració, així com la creació d'un arxiu monàstic. La seva labor va ser tan profunda que, a la seva mort, en 1941, va ser enterrat en el propi recinte, com un monjo laic de la memòria.

Avui, Eduard Toda és recordat com una figura pont entre cultures i segles, un català universal que va saber veure en cada objecte una història, i en cada història, un món. La seva figura interpel·la al present: col·leccionem per guardar, o per compartir? Toda ho va tenir clar: col·leccionar era custodiar l'herència de la humanitat.