“Massilia”, un drama sobre l'exili republicà

L’exili emprès per intel·lectuals i figures destacades en els diversos àmbits de la vida que van romandre fidels al sistema republicà com a conseqüència de la victòria dels insurgents ha donat lloc a nombrosos textos tant històrics com literaris, i fins i tot teatrals. “Massilia” n’és un, i de fet constitueix la culminació d’una trilogia d’Albert Boronat i María Donoso sobre aquest tema que ha presentat el grup La Jarra Azul al Teatre Akadèmia, dins la programació del Grec 2025.

Els autors afirmen que: “És evident que moltes qüestions són vigents tenyint la nostra època… L’exili, persones a la deriva al mar, polèmiques sobre si han de ser salvades, si han de ser acollides; el paper de la premsa, un ofici que cada cop més està en mans de grups de poder; l’ambient bèl·lic; la polarització ideològica... Tot això és aquí, però potser ens parla el Massilia que res no ha canviat gaire? D’aquest córrer en cercles que és la història? Estem condemnats a recórrer els camins una vegada i una altra?”.

Certament, el periple dels passatgers del Massilia va ser una experiència penosa, ja que es va produir quan tot just començava la Segona Guerra Mundial i va esdevenir una veritable epopeia en la tasca diària d’esquivar la mortal interferència dels submarins alemanys. Va ser, sense cap mena de dubte, una lluita per la supervivència que suposava la continuació de la lluita anterior viscuda per molts d’ells en territori espanyol. I tot plegat per trobar a Buenos Aires una acollida gens hospitalària, que es va traduir en una reclusió obligada i inesperada. Tot i això, cal dir que la història va poder tenir un final feliç gràcies a la pressió de la premsa local i de l’opinió pública, que va forçar les autoritats argentines a facilitar l’acollida dels exiliats.

Aquesta peripècia col·lectiva s’entrellaça, de la mà dels autors, amb el reflex que aquesta situació va tenir a la premsa porteña i fins i tot amb anècdotes paral·leles, la connexió de les quals amb el fil argumental principal resulta una mica críptica, com ara la victòria en una prova hípica d’un cavall durant els dies de l’arribada del vaixell.

Lluís Marquès, Júlia Molins, Laura María González i Martí Salvat són els intèrprets d’aquesta obra dramàtica —per cert, en part en català i en part en castellà— que desenvolupen sota la direcció de Nelson Valente, demostrant una merescuda versatilitat, ja que són capaços tant de dir el text com de guardar silenci quan convé, així com també d’interpretar algun instrument musical o cantar, fet que converteix “Massilia” en una obra en part musical i, per tant, en una experiència interessant que culmina la temporada del Teatre Akadèmia.