Mor Arturo San Agustín als 76 anys: el gran cronista de Barcelona

El periodista i escriptor barceloní Arturo San Agustín ha mort aquest dijous als 76 anys, deixant un llegat inesborrable com un dels grans cronistes de la ciutat de Barcelona. Nascut l’any 1946 i criat entre el Somorrostro i la Barceloneta, San Agustín va destacar per un estil literari singular, el seu amor per Roma i la seva profunda connexió amb la capital catalana.

Durant més d’una dècada, *Arturo San Agustín va escriure en mitjans de referència com El Periódico i La Vanguardia, on va signar entrevistes i columnes que van marcar generacions de lectors i companys de professió.

Un llegat periodístic i literari

Abans de dedicar-se al periodisme, San Agustín va treballar com a creatiu publicitari, una etapa que va influir notablement en el seu estil narratiu, clar i evocador. Va ser finalista del Premi Antonio Machado de narracions breus i va guanyar el Premi Plaça Major de poesia, consolidant també una trajectòria literària paral·lela a la periodística.

D’entre els seus nombrosos llibres destaca En mi barrio no había chivatos, una obra de memòries ambientada en els escenaris de la seva joventut. També sobresurten títols com La noche que quemaron a la mendiga i La nena del Leopoldo: Una crónica de Barcelona, en què reflecteix amb mestria l’evolució social i cultural de la ciutat.

Vaticanista i pensador

San Agustín també va ser reconegut per la seva faceta com a vaticanista, un interès que va plasmar en títols com Tras el Portón de Bronce i El robot que cree en Dios. La seva mirada crítica, però sempre humanista, el va convertir en una veu única dins el panorama cultural i religiós espanyol.

Referència del periodisme d’autor

La mort d’Arturo San Agustín suposa la pèrdua d’una de les figures clau del periodisme d’autor a Barcelona. La seva obra, tant escrita com periodística, continuarà essent una font d’inspiració per a les futures generacions.