El retorn de “El llac dels cignes” (Tívoli)

En èpoques pretèrites la vida teatral barcelonina tenia dos epicentres d'activitat: per un comunicat, el Paral·lel, l'emblemàtic barri jaranero i divertit amb locals acollidors i públic popular i, per un altre, el passeig de Gràcia amb els seus carrers limítrofs i sales més elegants, dedicades a un públic acomodat i exigent. Aquesta dualitat va produir durant durant dècades un cert esperit competitiu en virtut de qual una mateixa obra podia ser representada simultàniament per diferents companyies en cadascun de les zones citades. 

És curiós que aquesta pràctica ja oblidada s'hagi repetit, amb seguretat no intencionalment, sinó com a fruit de la casualitat, a la Barcelona de 2025 amb la presència d'un mateix títol, en aquest cas el ballet de “El llac dels cignes”, en sengles teatres del Paral·lel i de l'Eixample. Fa unes setmanes va estar en l'Apol·lo de l'antiga avinguda del Marquès del Duero interpretat per una formació cubana, mentre que ara mateix es representa en el teatre Tívoli a càrrec del Ballet de Kíev.

La companyia va ser fundada per l'ucraïnès a Viktor Ishchuk i té un repertori d'obres clàssiques (entre altres, Giselle, El Quixot, El Trencanous, Raymonda, Romeo i Julieta o El llac dels cignes) en les quals brillen primeres figures de la categoria de les bielorusses Ena Germanovich i Veranika Auchynnikava i els ucraïnesos Ievgen Lagunov i Yevheniy Svyetlitsa, als quals acompanyen fins a una trentena de ballarins d'excel·lent formació i impecable tècnica coreogràfica. El Ballet de Kíev utilitza un vestuari de notable bellesa, així com uns decorats summament vistosos que contribueixen a ressaltar la bellesa de les coreografies dissenyades per Petipá.

Ens va sorprendre comprovar com en una funció ordinària -no la corresponent al dia de l'estrena- el teatre del carrer de Casp apareixia amb el seu pati de butaques pràcticament al complet, així com bona part de les llotges latearles ocupats. Prova indiscutible que el públic barceloní acudeix prest quan té l'oportunitat de contemplar bons espectacles de dansa.