'Pactes de silenci 3' emociona a Barcelona i salta al Kursaal Film Festival de Sant Sebastià

El documental Pactes de silenci 3: La realitat en la dependència, que ha commocionat a la ciutat de Barcelona pel seu retrat descarnat de l'abandó en residències i la precarització del sistema de cures, fa ara un pas decisiu en el seu recorregut: ha estat seleccionat per a projectar en el prestigiós Kursaal Film Festival Sant Sebastià (KFFSS), on competirà en la secció de cinema social.

L'obra, dirigida per un col·lectiu d'activistes i periodistes, es va estrenar a Barcelona el 31 de gener de 2025 al Saló Casal de Barri Transformadors, generant un encès debat sobre la mercantilització de la cura i la falta de respostes institucionals davant la vulnerabilitat de les persones majors. Des de llavors, el seu impacte ha estat creixent. Un dels testimoniatges més durs és el de Rafaela , usuària de la residència Santa Coloma, que denúncia: “Perquè em rentin… em pixo i així em renten i em posen un bolquer sec”.

Un retrat incòmode de la dependència

El documental recull testimoniatges de familiars, treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), activistes com Toni Barbarà i Lester Fernández, i periodistes com Manuel Rico, que revela dades tan contundents com que el 89% de les residències estan en mans privades. La cinta també posa el focus en pràctiques escandaloses com el “segrest de cadàvers” i la indiferència judicial cap a les víctimes. Alhora, dóna visibilitat a iniciatives de solidaritat ciutadana com Happy Wheels i Elit Taxi Barcelona, que han jugat un paper clau durant la pandèmia i més enllà.

Reconeixement en el KFFSS

La seva inclusió al Kursaal Film Festival de Sant Sebastià suposa no sols un reconeixement a la potència cinematogràfica del documental, sinó també a la seva força com a eina de denúncia social. Des de l'organització del festival subratllen el seu “valor testimonial i la seva capacitat per a generar acció col·lectiva”.

Pactes de silenci 3 no sols dóna veu als qui no la tenen, sinó que agita consciències i obliga a mirar de front una de les grans vergonyes estructurals de l'Estat espanyol: l'abandó institucional de les persones dependents.