El Circ Acrobàtic Xinès a Barcelona

Tot i que vivim un temps en què la intercomunicació entre pobles, cultures i continents flueix sense dificultat, encara hi ha coses capaces d’esborrar-nos la boca. Sobretot quan ens arriben espurnes des d’alguns punts allunyats del nostre context habitual, com és el cas de l’Extrem Orient, que continua sent una caixa de sorpreses capaç de deixar-nos bocabadats en molts aspectes. Així ha estat amb l’actuació a Barcelona del Circ Acrobàtic Xinès, que, en la seva gira per Espanya, presenta un espectacle representatiu del seu repertori al Teatre Apolo.

Dir acrobàcia és citar un dels exercicis inherents a qualsevol espectacle circense. No hi ha circ sense acròbates capaços de despertar l’admiració del públic pel domini del moviment, l’elasticitat del cos i la capacitat de posar en dubte fins i tot la mateixa llei de la gravetat. Però, en general, els números d’acrobàcia són només una part de qualsevol funció de circ, en la qual comparteixen protagonisme amb altres especialitats parateatrals. D’aquí el dubte amb què vam acudir a l’Apolo barceloní: seria capaç un show exclusivament acrobàtic de mantenir viva la nostra atenció durant dues llargues hores?

Després d’haver vist el Circ Acrobàtic Xinès, la resposta és terminant: sí, sens dubte. Perquè els 24 artistes que han vingut a Barcelona són professionals dotats d’habilitats singulars. En primer lloc, per una preparació física rigorosa i impecable que fa que els seus cossos semblin de goma, tal és la seva increïble flexibilitat, el domini del moviment i de l’equilibri, i la seva versatilitat pràcticament infinita. No només hi ha un virtuosisme gimnàstic impecable, sinó també un domini complet de les tècniques pròpies del moviment danzari. D’aquesta manera, més enllà del simple lluïment de força, els artistes despleguen una sensibilitat sorprenent que aconsegueix altes cotes de bellesa estètica i poesia visual.

Però mantenir l’atenció del públic durant dues hores exigeix alguna cosa més, i és aquí on l’equip creatiu ha posat en joc la seva imaginació de manera que els successius exercicis d’acrobàcia són sempre diferents i utilitzen tota mena d’elements decoratius i d’ambientació: al llarg de la funció entren en joc pilotes, plats en equilibri, barrets, diábolos, llanternes, cicles d’una roda i moltes altres coses. Els intèrprets —elles i ells— llueixen, a més, un vestuari luxosíssim i, en moltes ocasions, diríem que aparatoso, cosa que no impedeix la realització dels seus complicats i arriscats exercicis. Mentrestant, la paraula humana brilla per la seva absència, perquè és innecessària. N’hi ha prou amb el gest, la mímica i l’únic acompanyament d’una música d’inconfusibles cadències orientals: suau, seductora, suggerent, de vegades excitant, sempre adaptada al que passa a l’escena.

Confessem haver vist molts espectacles de circ, però potser cap com el d’aquesta formació xinesa, que expressa en el moviment dels seus cossos l’ànima, l’esperit i la fascinant bellesa ancestral i mil·lenària del país més poblat del planeta.