Arriba a Barcelona “El fantasma de l'òpera”, un musical llegendari (Tívoli)

Qui li hauria dit a Gaston Leroux que la novel·la que va publicar el 1910 acabaria inspirant tantes versions? Però la realitat és que “El fantasma de l’òpera” s’ha convertit en una obra de referència capaç d’inspirar nombrosos directors, que l’han portat a la pantalla gran, a la petita i al teatre, amb més o menys encert, però gairebé sempre amb un rotund èxit de públic. Convertida en espectacle musical, ha recorregut durant dècades el món sencer sense que fins ara haguéssim tingut ocasió de veure-la a la ciutat comtal, una mancança que s’ha subsanat amb l’estrena al teatre Tívoli de la seva última i potser més destacada versió.

Produir un musical és sempre una tasca complicada, però fer-ho amb un que ja s’ha muntat anteriorment en els principals teatres del món constitueix una veritable osadia i un repte difícil de superar. Val la pena recordar que des del seu estrena al Her Majesty's Theatre del West End el 1986 i a Broadway el 1988, l’espectacle ha estat vist per més de 160 milions de persones en 195 ciutats i en 21 idiomes diferents, i ha obtingut uns 70 premis teatrals importants. L’últim, precisament per aquesta versió, ha estat el Premi Talía 2024.

Doncs bé, en aquest nou “Fantasma” es pot dir que els productors han posat tota la carn a la graella. Han triat un selecte grup d’intèrprets —Daniel Diges, Manu Pilas, Ana San Martín, Judith Tobellas, Guido Balzaretti, Marta Pineda, Mario Corberán, Enrique R. Del Portal, Omar Calicchio, Sofía Esteve i Isabel Malavia— amb veus de categoria lírica impecable, els han envoltat d’una escenografia complexa, en la qual pren un protagonisme singular un escenari giratori que dóna pas a les diferents escenes, tot això sota la direcció de Federico Belloni, amb Julio Awad al capdavant d’una orquestra que executa la totalitat de la partitura en directe. La cirereta del pastís la posen uns efectes especials que deixen el públic bocabadat, entre els quals hi ha un flam del qual es nota la calor a les butaques més properes a l’escenari.

Amb tots aquests elements, es podria dir que “El fantasma de l’òpera” és molt més que una comèdia musical convencional: és una obra lírica que pot incorporar-se per dret propi dins del gènere operístic. En tot cas, és un espectacle que marca un llindar difícilment superable i que reafirma Barcelona com a seu de grans musicals.