Barcelona es converteix en capital mundial de la cultura amb la major cimera ministerial de la Unesco

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) acull des d’aquest dilluns i fins dimecres la tercera edició de Mondiacult, la conferència global sobre polítiques culturals organitzada per la Unesco. Hi participen 162 delegacions ministerials que, juntament amb acadèmics, artistes, investigadors i representants de la societat civil, situaran la ciutat com a escenari d’un debat inèdit a Europa.

L’acte d’obertura comptarà amb la presència del president del Govern, Pedro Sánchez, la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, abans de donar inici al plenari.

Una trobada amb vocació històrica

La Unesco presentarà en aquesta edició el seu primer Informe Mundial sobre l’Estat de la Cultura, resultat de dos anys de treball. Es tracta d’un document que aspira a convertir-se en referent per mesurar les polítiques culturals i els seus impactes a escala planetària.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha subratllat la rellevància de la cita: "Mondiacult no és una cita més, sinó un exercici de diplomàcia cultural i multilateralisme que reafirma que la cultura és un bé públic, un dret humà i un motor de cohesió i pau".

Presències i absències significatives

Entre les delegacions assistents figuren països amb postures enfrontades en el tauler internacional, com Rússia, Ucraïna i Palestina. En canvi, no hi seran presents els Estats Units —que va abandonar la Unesco— ni Israel. Aquestes absències reforcen el caràcter polític d’una trobada que, tanmateix, vol situar la cultura com a espai comú enmig de tensions geopolítiques.

Temes a l’agenda

Els eixos del Mondiacult són múltiples i abracen des dels drets culturals fins a la cultura a l’era digital, passant per l’educació, l’economia vinculada a la cultura, les dimensions culturals del canvi climàtic i la protecció del patrimoni en contextos de crisi.

A proposta d’Espanya s’hi inclouen dues qüestions estratègiques: la intel·ligència artificial i la cultura de pau, en un moment en què les transformacions tecnològiques i els conflictes armats exigeixen respostes globals.

Un programa més enllà del plenari

A més de les sessions ministerials, la trobada compta amb unes 70 activitats paral·leles entre taules temàtiques, fòrums de professionals, presentacions artístiques i projectes de ciutats i comunitats. L’objectiu és servir d’aparador per mostrar experiències i bones pràctiques que es puguin replicar en altres països.

En paral·lel, se celebra el Mondiayouth, un espai protagonitzat per joves que elaboraran les seves pròpies conclusions per ser presentades al final de la conferència.

Ciutadania i societat civil en el debat

Com a prèvia a la cita ministerial, entre el 26 de setembre i l’1 d’octubre s’ha posat en marxa l’Àgora Cívica, un espai obert a la participació ciutadana. Allà s’ha donat veu a col·lectius culturals, professionals i representants de ciutats per dialogar sobre polítiques públiques de baix a dalt.

Objectiu final: cultura a l’Agenda post-2030

Dimecres es donarà a conèixer la declaració final del Mondiacult de Barcelona. Un dels principals reptes serà aconseguir que la futura Agenda post-2030 de Nacions Unides incorpori un Objectiu de Desenvolupament Sostenible específic per a la cultura, una reivindicació històrica d’institucions, governs i sectors creatius d’arreu del món.