Alauda Ruiz de Azúa conquesta la Petxina d'Or i reivindica un cinema que obri debats des d'un “lloc segur”

La 72a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tancar amb un moment que passarà als anals del Zinemaldia. Alauda Ruiz de Azúa va obtenir la Petxina d'Or per la seva pel·lícula Els Diumenges, consolidar com una veu imprescindible dins del cinema espanyol contemporani. Més enllà del guardó, la seva obra ha obert un espai de reflexió i diàleg sobre la quotidianitat, la vulnerabilitat humana i els dilemes socials que travessen diferents generacions. Entre emoció i reconeixement històric, la directora va oferir una mirada profunda sobre el valor del cinema com a catalitzador cultural i social.

Una nit històrica al Kursaal

El Palau de Congressos Kursaal es va convertir en escenari d'una cerimònia carregada de simbolisme. Ruiz de Azúa, emocionada, va confessar que durant tota la setmana havia recorregut a una metàfora religiosa per a mantenir serena davant la possibilitat d'un triomf inesperat: “Jo m'he passat tota la setmana recordant la frase del conclave que el que entra papable, surt cardenal. Ha estat la meva frase tota l'estona perquè pensar-te favorita és horrorós”.

El premi no sols reconeix la qualitat artística dels Diumenges, sinó que també col·loca a la cineasta com la segona espanyola a obtenir la Petxina d'Or i la quarta dona a fer-ho, una fita significativa en la història del festival. “Està molt bé que canviïn les fotografies dels premiats, sobretot quan hi ha hagut una desigualtat històrica”, va afirmar, subratllant la importància de visibilitzar la contribució de les dones en la indústria cinematogràfica.

Els Diumenges: cinema d'intimitat i debat

La pel·lícula de Ruiz de Azúa és un exemple de cinema introspectiu que, alhora, genera debat. La història se centra en personatges complexos i situacions quotidianes que, sota la mirada de la directora, es converteixen en catalitzadors d'emocions universals. La recepció del públic jove va ser particularment significativa: “Crec que connectaven amb la vulnerabilitat del personatge d'Ainara, d'una de les protagonistes i això m'ha semblat, em dóna molta tendresa”.

El film convida a reflexionar sobre la vida quotidiana, els vincles familiars i les tensions socials, oferint un espai segur per a explorar emocions i perspectives diferents: “Poder tenir aquesta capacitat de voler entendre alguna cosa, encara que no necessàriament hagis de validar-ho, i que pot generar aquest espai de reflexió i de trobada però també de debat. Em sembla interessant debatre en un lloc segur, que al final la ficció és un lloc segur, en un món que hi ha molt de soroll i molt debat, està molt bé que hi hagi un lloc segur per a debatre”.

Premis, visibilitat i autonomia creativa

Per a Ruiz de Azúa, la Petxina d'Or no sols és un reconeixement simbòlic, sinó una eina per a poder desenvolupar els seus futurs projectes amb llibertat artística. “Molt poca gent pot fer el que vulgui al cinema. El que si que passa és que això em col·loca en un lloc en el qual puc portar projectes a llocs i que m'escoltin”, va declarar.

El guardó també permet que la pel·lícula guanyi visibilitat, un factor crucial en el context del cinema independent, on els premis es tradueixen en majors oportunitats de distribució i projecció internacional. “És increïble perquè tots sabem l'important que són els premis per a la visibilitat de la pel·lícula”, va remarcar.

Cinema i societat: un espai de reflexió cultural

Ruiz de Azúa ha defensat el valor del cinema com a eina cultural que permet abordar qüestions sensibles amb sensibilitat i profunditat. La pel·lícula connecta amb públics diversos, fomentant l'empatia i el pensament crític: “El tema de la religió i de la tolerància pot arribar a viatjar bastant. Encara estic digerint el que ha passat, però és que ha estat tot molt màgic”.

La directora considera que la ficció ofereix un refugi enfront del soroll mediàtic i social, un “espai segur” on els espectadors poden explorar dilemes i emocions sense la pressió de la realitat immediata. Aquesta capacitat del cinema per a generar diàleg i debat és un dels pilars dels Diumenges, i ha contribuït al fet que el premi tingui un significat més ampli que la simple distinció formal.

Context històric del Zinemaldia i directores espanyoles

El reconeixement de Ruiz de Azúa adquireix encara més rellevància en situar dins d'un context de desigualtat històrica. Només unes poques dones han aconseguit la Petxina d'Or, i el seu triomf reforça la visibilitat femenina en un festival amb més de setanta anys d'història. Directores com Icíar Bollaín, Isabel Coixet o Mar Coll han marcat un camí, però la presència femenina continua sent minoritària en la secció oficial. Els Diumenges es converteix, així, en un símbol de canvi i oportunitat per a noves veus dins del cinema espanyol.

La dimensió cultural i social dels Diumenges

La pel·lícula no sols aborda la vida privada dels seus personatges, sinó que també obre finestres cap a reflexions socials més àmplies. Explora temes com la vulnerabilitat, la incertesa juvenil i la complexitat dels vincles intergeneracionals, convertir en un punt de trobada cultural que permet debatre entorn de qüestions universals. “Ho intuïa perquè hi ha dos punts de vista molt extrems i pensava que es podia generar aquesta tensió del debat, però m'ha sorprès la quantitat de temps que genera”, va comentar Ruiz de Azúa, sorpresa per la intensitat de la conversa que la seva obra ha provocat.

Una aposta per la complexitat creativa

La directora considera que el premi no és un punt final, sinó un impuls per a projectes futurs: “Jo em sento molt privilegiada amb tot el que m'ha passat. Ara l'aposta és intentar continuar fent projectes que em resultin complexos, que em plantegin dilemes i a veure on em porten”. Aquesta visió subratlla la dimensió artística de la seva carrera, centrada en explorar narratives arriscades, personatges complexos i dilemes ètics i emocionals profunds.

Cinema, cultura i diàleg

La Petxina d'Or atorgada a Alauda Ruiz de Azúa i Els Diumenges no sols celebra l'excel·lència cinematogràfica, sinó que també ressalta la capacitat del cinema per a generar reflexió cultural, debat social i empatia intergeneracional. La pel·lícula s'erigeix com un referent de com el cinema espanyol contemporani pot combinar sensibilitat, profunditat narrativa i rellevància social, consolidant a la directora com una veu imprescindible per al futur de la cinematografia nacional i internacional.